dimecres, 28 de setembre de 2011

aconhortar

[akonoɾtáɾ] conhortar v. trans. i pron1. Fer espassar la pena a algú dient-li paraules encoratjadores.
ex: No volia que l'aconhortaren.
cast. consolar.
2. Donar coratge o satisfacció.
ex: Només té xiquets. Quina llàstima, les xiquetes aconhorten més.
cast. animar
ETIM.: del llatí vulgar conhortare, des del llatí clàssic. cohortari 'exhortar, animar', der. de hortari 'animar, estimular'. 
diàleg dels informants:
–Aconhortat no és quan tens pesar o disgust si algú t'ajuda a superar-ho? 
–De fet, [tindre] una xiqueta aconhorta més diuen, perquè t'ajuda en la vellesa i superes millor les coses; d'altra banda diuen "un fill el perds i una filla te'n fa guanyar un altre". 
MCGM, MLC