dimecres, 21 de setembre de 2011

enfitar

[aɱfitáɾ] v. tr. i pronIndigestar, empatxar; estar fart.
ex: Es va enfitar de tant de menjar figues.
cast. ahitar, empachar
ETIM.: del llatí vulgar *infīctare, der. freqüentatiu del llatí infīgĕre 'aficar, omplir, clavar, fixar', participi infixus, vg. infictus, en el sentit de 'enclavat, atapeït'