menejar

[meneʤáɾ]  v. 1 tr. Moure alguna cosa d'una banda a l'altra. 

ex: No meneges tant el cap, que et faré un trasquiló!

cast. menear, revolver.

2. pron. figurat Obrar de pressa, amb promptitud. 

ex: Si no et meneges et furtarà la nóvia!

cast. menearse. 

3 Moure's, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. 

ex: Si vols la beca, comença a menejar-te!

4 Tractar o intervenir en un assumpte.

ex: No gose menejar-me. No *vullc llançar a perdre el negoci.

cast. menear, manejar. 

ETIM.: variant de manejar amb probable influx de menar.

hipòtesi:

D'un possible verb llatí *manicare, construït amb el subst. manus i la terminació sufixada -icare, que expressa acció.