dimecres, 21 de setembre de 2011

menejar

[meneʤáɾ]  v. 1 tr. Moure alguna cosa d'una banda a l'altra. 
ex: No meneges tant el cap, que et faré un trasquiló!
cast. menear, revolver.
2. pron. figurat Obrar de pressa, amb promptitud. 
ex: Si no et meneges et furtarà la nóvia!
cast. menearse
3 Moure's, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. 
ex: Si vols la beca, comença a menejar-te!
4 Tractar o intervenir en un assumpte.
ex: No gose menejar-me. No *vullc llançar a perdre el negoci.
cast. menear, manejar
ETIM.: variant de manejar amb probable influx de menar.
hipòtesi:
D'un possible verb llatí *manicare, construït amb el subst. manus i la terminació sufixada -icare, que expressa acció.