dimarts, 27 de setembre de 2011

testa

[tέsta] subst. f. Cap d'una persona o d'un animal.
ex: No et preocupes. No s'ha fet mal. Té la testa dura.
ETIM.: del llatí tĕstu (neutre indeclinable) 'tapadora o recipient de terrissa'. Posteriorment es va generar un plural neutre analògic tĕsta 'petxina; closca; teula; rajola; recipient de terrissa', en llatí tardà 'crani; cap'.
La pronunciació normativa és [tésta]. El pas a [tέsta] es deu segurament a una harmonia vocàlica generada per l'articulació tradicional de les [a] final àtones com [ɛ]: [téstɛ]>[tέstɛ]. La pèrdua de vitalitat de l'articulació s'ha resolt com [tέsta].
A Oliva testa té una marca semàntica de displicència.
Fer-se mal al cap.... Fer-se mal a la testa.
Tindre maldecap.... Fer-li mal la testa.
JB