dijous, 13 d’octubre del 2011

afonar (2)


[afonáɾ] esfondrar 1. v. tr. i pron. Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments. 
ex: S'ha afonat una casa a la carretera! 
cast. derruirse, derrumbarse, hundirse
2.  tr. i pron. Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix. 
ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí. 
3. fig. Arruïnar, destruir, abatre. 
ex: Van afonar l'empresa de son pare. 
cast. arruinar
4. fig. Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc. 
 ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica. 
ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre, mat. sign. o de fons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada