dijous, 13 d’octubre de 2011

afonar (1)

[afonáɾ] enfonsar 1. v. tr. Fer anar al fons.
ex: Mirava com s'afonaven les pedres *en la séquia.
cast. hundir.
2. pron.. Anar-se'n al fons.
ex: La barca es va afonar sense més.
cast. hundirse.
3. Fer penetrar profundament (una cosa) dins d'una altra.
ex: Li va afonar la faca en la panxa.
4. Fer descendir (una cosa) al nivell del sòl o de la superfície sobre la qual descansa.
ex: El mur s'afona massa apressa; d'ací un any ja no es vorà.
ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre, mat. sign. o de fons.