cabiscol

cabiscol

[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.

2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!

ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant

Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".

JM