dimarts, 19 de juny de 2012

*aparar

[apaɾáɾ] vulgarisme aturar v. 1. trImpedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa).
cast. parar.
ex: La Guàrdia Civil el va *aparar quan tornava de la platja.
a) refl. o intrCessar de moure's, de prosseguir una acció.
ex: Es va *aparar i la va esperar.
2. Rebre una cosa que cau dins les mans o dins algun recipient, sense deixar-la arribar en terra.
ex: Va *aparar la pilota a l'últim moment.
ETIM: del llatí parare 'preparar; fornir'; de la idea de 'preparar' es passà a la de 'posar en una situació determinada, aturar-s'hi, aturar alguna cosa amb un prefix a- de reforçament per tal de distingir-lo de parar 'posar, distribuir, preparar'. Per exemple: la taula 'es para' però el cotxe '*s'apara'.