diumenge, 22 de juliol de 2012

llacar

[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques. 
ex: Es va llacar tota la camisa.
cast.: manchar
2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut. 
ex: Anava com tot llacat, com un miserable. 
ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.
MCGM