bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.

ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’

vegeu: *xèrcia, boltix

bou (font: DCVB)