[víɾi] sust. m. Verí.
Ex: La serp li va soltar el viri.
Mal geni; caràcter:
Ex: Mal viri té la dona!
cast. ponzoña, veneno.
ETIM.: del llatí vg. *venīnu, var. del clàssic venēnum; sembla format per regressió damunt verí (pronunciat virí) per haver-se interpretat la terminació de verí com si fos un sufix diminutiu.
S'usa per dir que una persona és emprenedora, o que un animal té força; exemples d'això seria "mira com trau el viri", la locució tindre viri o traure viri seria per expressar això.
MLC
Quan una persona és nerviosa, planta cara i és cul coent també se li diu que és virinosa.MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada