dijous, 26 de maig de 2011

espixorrar-se

[aspiʃoráɾse] v. pron. 1. Regalimar.
ex: De tant com plovia, l'aigua s'espixorrava per les parets.
2Compixar-se; riure amb soroll o amb grans contorsions.
ex: Sempre que obria la boca m'espixorrava de riure.
cast. mearse.
ETIM.: derivat de pixar, d'un radical onomatopeic [piʃ-] (cf. el fr. pisser, it. pisciare, etc.).