enllobir

[anʎoβíɾ]  v. tr. i pron. allobir Estar o reaccionar amb força verbal o física; llançar-se al damunt d'algú amb molta ràbia o amb molta violència.

Ex: Se li va enllobir de manera que feia por...

Ex: Van tenir una discussió i estaven enllobits.

ETIM.: format sobre el llatí lŭpu 'llop'. Hipòtesi: *inlupire. Caldria documentar-la tot i que es troba recollit al DOP de l'AVL, sense definir.

RM, XL