divendres, 3 de juny de 2011

torrut

[torút] torruda (f). adj. Propi d'una persona major desagradable. cabuda, amb mal geni, que es queixa de tot.
ETIM.: d'origen incert. Hipotesis:
a) Pres del llatí terrēor, 'que provoca terror'.
b) De l'occità tordut 'tort'.
Lou cami fuguèt loung, engrunat é malaïsit, éro coumplétament tordut, ambé roucaillos pertout, més finolament lou Ségnur arriba en bisto de l'entrado dé la bordo dé la maïchanto bèstio.
Tanmateix no ens convencen.
Diàlegs dels informants:
Uelo torrut, és tracta d´un uelo que va a la seua, cabut, fa uelades.
 Li ho diem quan és "cascarràbies", té mal geni i no és agradable.
– També ho diem a una persona jove que té reaccions i comportament propis de majors.
– O una uela torruda (les que sempre s'estan queixant de tot).
– Els xiquets escarníem a cualsevol uelo amb la cançoneta.... uelo torrut, uelo torrut...
RM, CMN, PSM, MCGM