torrut

[torút] torruda (f). adj. Propi d'una persona major desagradable. cabuda, amb mal geni, que es queixa de tot.

ETIM.: d'origen incert. Hipotesis:

a) Pres del llatí terrēor, 'que provoca terror'.

b) De l'occità tordut 'tort'.

Lou cami fuguèt loung, engrunat é malaïsit, éro coumplétament tordut, ambé roucaillos pertout, més finolament lou Ségnur arriba en bisto de l'entrado dé la bordo dé la maïchanto bèstio.

Tanmateix no ens convencen.

Diàlegs dels informants:

– Uelo torrut, és tracta d´un uelo que va a la seua, cabut, fa uelades.

– Li ho diem quan és "cascarràbies", té mal geni i no és agradable.

– També ho diem a una persona jove que té reaccions i comportament propis de majors.

– O una uela torruda (les que sempre s'estan queixant de tot).

– Els xiquets escarníem a cualsevol uelo amb la cançoneta.... uelo torrut, uelo torrut...

RM, CMN, PSM, MCGM