dimarts, 5 de juliol de 2011

agraviar

[agɾaviáɾ]  v. tr. 1. Enutjar, causar molèstia; irritar, excitar la ira.
Ex.: De no res que li dius, va i l'agravies.
No em faces agraviar, que serà pitjor.
cast. molestar.
2. Irritar, excitar la ira.
Ex.: Estic molt agraviat. Ves-te'n o et pegaré un calbot.
cast. enfadar.
3. refl. Irritar-se, sentir-se mogut d'ira; molestar-se, ofendre's
Ex.: No sé per què m'agravie tant quan la *senc parlar.
S'agraviava momés de què la miraren.
cast. enfadarse.
ETIM.: del llatí *aggraviare, mat. sign. a través d'una accepció amb més força semàntica: Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú. cast. agraviarLa nostra definició va més enllà del valor general: 'Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú; fer greuge'.
Sembla ser pròpia d'Oliva.