dimarts, 5 de juliol de 2011

butzar

[buʣár] v. intr. Exasperar-se; sentir molta ràbia, com amb una sensació física de malestar profund.
Ex.: Estic que butze perquè quan li parle no em fa ni cas.
ETIM.: de butza.
diàleg dels informants:‎
– "Estic que butze" estar fart.
– Estic que butze ( estar molt irritat , cabrejat , fins als c...)
– Estic que butze! (Que tire de la butza).... em trobe malament, ben fotut, i atacat dels nervis...
LLN, JB, FMB, XRO