dimarts, 5 de juliol de 2011

faltar

[faɫtáɾ] v intr mancar Indica absència. 1. Ser de menys en algú, en alguna cosa; ser-ne absent.
Ex.: No faltaràs a la reunió, no?
2. Morir; deixar d'existir.
Ex.: Havia faltat *fea tretze anys i ja no se'n recordava ningú d'ell.
3. Mancar a la consideració deguda, fer alguna falta envers algú; no tenir-li el respecte, la protecció, etc.; dir sense respecte.
Ex.: La veritat és que no em va faltar, ho va dir tot amb educació.
4. Amb l'adv. de negació no: estar cobert econòmicament.
Ex.: No et preocupes, no *mos faltarà de res.
ETIM.: del llatí vulgar fallĭtare, mat. sign.
MCGM, RM