dimarts, 5 de juliol de 2011

manco

[máŋko] adv. Menys (en tots els seus significats i usos).
Ex.: Això que has dit més o manco és *lo mateix.
cast. menos.
ETIM.: del llatí manco, ‘mutilat’, probablement per via de l'it. manco, ‘menys’. (DCVB)
de l'it. manco, íd., i aquest, de manco 'manc; absent'. (GDLC)
L'ús de manco en el llenguatge quotidià és vivíssim i freqüent sobretot a l'Empordà, a tot el País Valencià, a les Balears i a Alguer. (DCVB)
Qui més qui mancoQui més i qui manco.
JB, CMN