dimarts, 5 de juliol de 2011

frau (2)

[fɾáw] subst. m. Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc.; espai que hi ha entre una dos files paraleles de tarongers.
Ex.: He recollit la brosta de tot el frau.
cast. almanta, entreliño.
ETIM.: del llatí *fragum, ‘trencadura’. (DCVB)
d'origen incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum 'país trencat, congost', de la mateixa arrel del ll. frangĕre 'trencar'; també podria provenir d'una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí (cf. fracció). (GDLC)
PSM