dissabte, 1 d’octubre de 2011

afinar

[afináɾ] v. tr. i pron1. Fer més fi, més delicat; fer més fi, més cortés (algú).
ex: Des de que s'ha casat s'ha finat molt, escolta!
2. Corregir qualsevol imperfecció; castigar, renyar, pegar (per eufemisme).
ex: Ja t’afinaré jo a tu!
3. Posar un instrument musical a to.
ex: Afina millor la guitarra que *aixina no hi ha qui cante!
4. Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justos.
ex: Un concert perfecte! Què afinats estàveu tots!
5. Estar equivocat (amb ironia).
ex: Estàs poc afinat! Encara creus que el menjar cau del cel?
ETIM.: format damunt fi amb el sentit de ‘finor’.
LLN, CMN