dissabte, 1 d’octubre de 2011

harca

[áɾka] subst. f. Lluita a pedrades entre xiquets o més fadrins.
ex: Els de la Vila i els del Raval anàvem a fer harca a Santa Anneta.
 cast. pedrea.
ETIM.: de l'àrab marroquí ḥarka, ‘moviment de tropes, pas de càrrega’.
Els joves d'Oliva anaven a barallar-se tirant-se pedres a vora el Castell de Santa Anna abans. Era molt tradicional.
MAFS