diumenge, 9 d’octubre de 2011

esquerda

[askέɾda] subs. f. 1. Fragment agut que es desprén d'un cos dur en rompre'l (ús quasi nul).
cast. esquirla, rancajo
2. Estella llarga i prima.
ex: Li trauràs millor l'esquerda si tens unes pinces.
ETIM.: del germ. frànc. *skĕrda / *skarda, mat. sign.
noteu que:
hi h hagut un desplaçament semàntic des de 'obertura prima, allargada i profunda' –espai– a allò que se n'ha després –volum–. L'obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s'ha romput ens remet a clevill.
vegeu *clavill
VCP