dissabte, 8 d’octubre de 2011

badallar

[baðaʎáɾ] v. intr. Fer un badall o badalls; obrir la boca per un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'expiració prolongada, produït per la son, la fam, el cansament, el malestar o l'avorriment.
ex: Va badallar descaradament.
cast. bostezar.
ETIM.: del llatí batacŭlāre, mat. sign. , derivat de batare ‘obrir’.
vegeu badall i badar