dissabte, 3 de desembre de 2011

raca

[ráka] subs. f. 1. Profit, guany que es trau d'una cosa. S'usa en la locució no traure raca (cast. sacar raja).
ex: Li va demanar ajuda i no va traure raca.
2. Forma emfàtica per expressar la loc. adverbial negativa no res de no res. Se sol reforçar amb l'adjectiu pelada. La forma absoluta és No raca prelada [no ráka pelá].
ex: Està molt fosc tot. No veig raca pelada.
ETIM.: de raja, de l'expressió col·loquial No sacar raja 'no traure profit'. La incorporació a la llengua popular va vindre donada segurament per la semblança fonètica amb res per la ròtica vibrant [r] i per la força emfàtica atribuïble a la velar sonora {k]. De fet l'etimologia popular la fa sinònim de res.
DG, GB, JM, PSM, JB, RM, MLC, CMN