dissabte, 3 de desembre del 2011

encantillo

[aŋkantíʎo] estol subst. m. Lloc on es venen coses velles; lloc desordenat, desastrat. 
ex: Açò quin encantillo és? Ara mateix ho arreplegues tot!
ETIM.: de encantde la construcció en quant (es ven)?… amb la terminació cast. -illo. Tot i que sembla ser un castellanisme, el DRAE no en fa esment, ni del primitiu ni del diminutiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada