dissabte, 3 de desembre de 2011

encantar

[aŋkantáɾ] v1tr. Exercir (sobre algú o alguna cosa) arts de màgia; per ext. fascinar, captivar; produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau. 
ex: El seu timbre de veu encantava les dones.
cast. encantarhechizar
2intr. Agradar. 
ex: Encara li encanta ballar. 
3pron. Quedar-se immòbil contemplant una cosa; distraure's d'allò que es fa sense raó aparent.
ex: Allí el tens *en el *gavinet a la mà, encantat i sense tirar avant.
cast. embelesarseembebecerseatontarse
4. pron. Elevar-se, alçar-se. En el llenguatge de costureres, quan la tela no cau amb naturalitat i queda al mateix nivell tot rodant.
ex: Se li encanta la faldeta per darrere. Se li alça la vora.
ETIM.: del llatí incantare, mat. sign.
MCGM, XL, APM