dilluns, 11 de març de 2013

entumir

[antumíɾ] v. tr. i pron. Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació. 
ex: Xica, des del bac estic tota entumida. 
cast. entumecer
ETIM.: del llatí intumescĕre, mat. sign. 
diàleg de l'informant: 
Tenir algun membre del cos "entumit", ha perdut mobilitat i està inflat. 
MCGM