dilluns, 11 de març de 2013

*escollar

[askoʎáɾ] esquallar, desquallar v. tr. 1. Postrar, fer perdre o llevar el coratge o el vigor; espantar.
ex: Estic *ascollat de tanta corrupció.
cast. postrar, acobardar, desmayar.
2. pron. Desmaiar-se 
ex: Es va *ascollar quan va vore tanta sang.
cast. desmayarse, perder el sentido
ETIM.: del llatí coagŭlare, 'quallar', amb el prefix des > es de negació. Amb la simplificació [kwa] a [ko] d'alguns dialectes. No confondre amb escollar (derivat de coll) 'Llevar el coll, especialment a una peça de roba' en cast. escotar.
diàleg dels informants: 
–Per això diuen: ha anat al metge i està "ascollat" (espantat). O "no t'ascolles ara.. 
–Estar o anar "escollat", ofegat per la feina o les preocupacions i no saber com resoldre-ho". 
MCGM, MLC