dijous, 5 de maig de 2016

buanya

[buáɲa] subst. f. Ferida de molt mal aspecte; crosta que es fa en les ferides quan se sequen.
ex. Ves al metge i que et mire eixa buanya, que està endenyada.
ETIM.: format per regressió del llatí būbon, ‘inflor’, ‘tumor’ [búa] amb un sufix d'increment -ania.