[aŋketáɾ] v. Irritar, enfadar.
Ex: Estava molt *enquet *en tu. No em faces *enquetar que serà pitjor.
v. pron. *enquetar-se Irritar-se, enfadar-se, empipar-se.
Ex: La dona aquella *s'enquetava per no res.
Var. form.: enquietar; inquetar.
ETIM.: pres del llatí inquiētare, 'causar inquietud'. En cat. or. hi ha el verb enquetiar: molestar, del mateix origen.
ACP
Sobre la paraula enquetar-se jo tinc una expressió desprès d'haver-te enquetat amb alguna persona.
ResponEliminaDic: Ara tens mig any per a enquetar-te i mig per a desenquetar-te.