dimecres, 25 de maig de 2011

escarotar

[askaɾotáɾ] v. tr. Avalotar; moure escarot o produir espant, enrenou, aüixar, fer fugir (els animals, etc.).
Ex: No m'escarotes a la gent que no hi ha per a tant.
cast. alborotar.
v. pron. escarotar-se Desbandar-se.
Ex. L'haca es va escarotar quan va vore la serp.
ETIM.: derivat de escarot.
MASF