dimarts, 24 de maig de 2011

fic

[fík] subst. m. Granet o excrescència carnosa que ix a la pell, principalment de les mans i de la cara.
Ex: Tenia un fic molt llig a la cara.
ETIM.: del llatí fīcu, ‘figa’.
És un troçet de pell (tipo berruga) que normalment ix al coll.
MJLV
O en altre lloc... jo ho he escoltat en el mateix sentit, però també al costat de l'ull, a la cuixa, etc.
MLC
Cult. pop.—La medicina vulgar coneix diferents maneres de guarir els fics de les mans, segons la gent supersticiosa. A Mallorca n'hi ha principalment dues: fer damunt els fics una creu amb saliva dejuna, i també comptar-los tocant-los d'un en un amb el dit i procurant no pensar-hi més (Manacor). A Menorca diuen que els fics desapareixen si se'ls renten amb pell de cussa; també es pot acudir al procediment d'encomanar-los a un altre, agafant dues fulles de mata i posant-les encreuades enmig d'un camí: el qui se les endugui amb els peus, aplega els fics o les berrugues del qui ha fet la creueta, i aquest en roman exempt (Tres. Avis, 1928, pàg. 99 i 106) –DCVB.