divendres, 1 de juliol de 2011

dau

[dáw] subst. m Tros quadrat d'un camp, d'un edifici, d'un trast, etc. Espai de terra entre quatre tarongers.
Ex. : Plantarem un peu per cada dau.
ETIM.: del llatí datum, part. pass. de dare amb el significat de ‘llançar’; Wartburg FEW iii, 20, dóna com a dubtosa aquesta explicació, però admet la forma datum com a origen de dau i del cast. i it. dado, fr.dé, etc. L'etimologia datum no és clara: ni la forma italiana, que normalment seria dato, ni la catalana que seria dat, afavoreixen l'ètim indicat. (DCVB)
del ll. *dadu, íd., d'origen incert, si bé sembla de procedència oriental (àr. dad 'joc, dau' o persa dad(a), dadan 'joc, entreteniment'), portat a la Romània abans de la invasió àrab a la Península. (GDLC)
diàleg dels informants:
‎– "dau" trobe que també és alternant en dos files de tarongers, en la segona posar l'arbre just enmig de l'espai entre dos arbres de la primera...
– Plantar tarongers al cinc de oros. És una forma de plantar els tarongers per a aprofitar el màxim el terreny.
MCGM, VCP, CMN