dijous, 9 de juny de 2011

atovar

[atováɾ] v. tr. atalbar, ataubar Ensopir, atordir, pertorbar els sentits i les potències, principalment per l'excés de calor o per la violència dels colps.
Ex.: Tindrà calentura? Este xiquet està massa atovat.
cast. aturdir, atolondrar, amodorrar.
v. pron. atovar-se
Ex.: Em vaig atovar al caliu del foc.
ETIM.: derivat de l'àrab tālb, 'pèrdua, ruïna' (J. Coromines en BDC, xxiv, 65, 287, i en DECast, i, 321). (DCVB)
Per a mi atovat, és quan una persona està tranquil·leta i endormiscant-se.
SJ