divendres, 23 de desembre del 2011

Ou, ou, quina meravella!

(font: La Soca)
Esta nit és nat un Xic
de la més bella Senyora,
sens poder trobar abric,
a qui el cel i terra adora,
entre la mula i el bou,
Ou, ou,
restant sa mare donzella,
quina meravella!

Davall d’un roín portal
i de una pobra Mare
naix lo Rei universal
per a que lo món repare,
sens tenir tan sols un sou
ou, ou,
sinó la pura mamella,
quina meravella!

Lo infant no té bolquers
ni sa mare ab que comprar-los,
i Josep no té diners
ni troba de qui amprar-los,
ni en l’olla carn de bou,
ou, ou,
ni prou de pa en la cistella,
quina meravella!

Lucifer va tot torbat
per no entendre aquest misteri,.
de tot lo veig contrastat,
puix perdrà prest son imperi;
bramant ne va com un bou,
ou, ou,
bé podrà portar esquella,
quina meravella!

Adam i Eva cantant
estan ab molta alegria,
i Jesús està plorant
de fred dins de l'establia,
i l'estança tota es plou,
ou, ou.
sense carbó ni una estella,
quina meravella!
(Anònim Segle XVI Oliva, la Safor) 

Nadala treta d’un manuscrit del segle XVI –ara desaparegut– guardat a l'arxiu de l’església parroquial d’Oliva (Santa Maria?) que va copiar el canonge Roc Chabàs i que va publicar l’any 1886 a “El Archivo” (núm. 34:270). L'edició amb l'ortografia actual es troba al Cançoneret de Nadal de Manuel Sanchis Guarner (1960, 1973, 2006). Cantada per Josep-Lluís Valldecabres a l'enregistrament Nadal valencià II  (1980).

dijous, 22 de desembre del 2011

trapatroles

[tɾapatɾɔ̞́ɫes] subst. m. i f. Persona que obra sense reflexió; persona eixelebrada. 
ex: Veges tu, el major tan assentat i el menut, tan trapatroles. 
cast. aturdido, atolondrado. 
 ETIM.: d'origen expressiu d'un parlar precipitat. 
hipòtesi: onomatopeia del parlar precipitat; d'un radical trapp-, soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se amb al·literació a trola 'mentida' amb un valor atenuat, mot castellà en plural. No és inusual trobar en valencià mots composts amb un terme en castellà com ara també en *xafaxarcos amb un efecte buscat, també per al·literació. 
LLN, VMT, ABP

trapatram

[tɾapatɾám] trapasser -a subst. m. i f. Entremaliat, atrotinat; embolicador, comboiant. 
ex: Estàs poc bona si et deixes *enredrar per eixe trapatram. 
cast. travieso
ETIM.: d'un radical trapp- i de tram onomatopeies per al·literació del soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se. 
Ortografia alternativa: trapa-tram
ABP

dimecres, 21 de desembre del 2011

cresol

cresol
[kɾezɔ́ɫ] gresol subst. m. 1. Llum d'oli consistent en un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa l'oli i un o més blens; llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble.
cast. candil. 
2. Nom popular donat a algunes plantes per la semblança de les flor o de les fulles am un cresol.
ETIM.: sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (DCVB)
probablement d'una base llatina *crosiŏlu, d'origen incert, probablement der. del preromà *krosos 'buit de dins' (GDLC)
vegeu cresolera i rapa

La Mare de Déu…

La Mare de Déu 
que pel món anava, 
amb oli del cresol 
a tots acurava. 
Quan a mi em feia mal la panxeta de menuda, ma uela em feia unes creuetes a la panxa amb oli d'oliva i em cantava el següent: […] I al final, no sé si era perquè em torbava amb la cançó i no recordava el mal o perquè funcionava, però el mal de panxa desapareixia. 
NLL

Oli en un cresol

Posar oli en un cresol: aplicar un remei molt ràpid i eficaç. 
Anar [com] oli en un cresol: anar bé. 
Ser [com] oli en un cresol: fer efecte positiu. 
cast: Ser mano de santo
diàleg dels informants:
–Xica... va ser... Oli en un cresol! 
–Anar "oli en un cresol" significa anar bé la cosa, marxar bé. 
vegeu cresolLa Mare de Déu…
XL, JC, NLL,

Bona nit, cresol…

Bona nit, cresol,
que la llum s'apaga.
Dita tradicional  s'emprava quan es perdia o desapareixia una cosa quan menys era d'esperar.  
Actualment se sol dir com expressió per tal d'acomiadar-se i donar la bona nit en contexts de familiaritat.
cast: Apaga y vámonos.
vegeu cresol
LLN, VCP, MCGM, BS, VV, JB, ACS, JC, MLC, CMN

aplegar

[apleɣáɾ] arribar vintr. Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general
ex: No vàrem aplegar a cap acord.
cast. llegar 
ETIM.: del llatí applĭcāre, ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’, 'fer que una cosa estiga junt a una altra'; de la frase llatina navem ad terram applicare 'posar en sec una nau, atracar una nau' sorgí el sentit català, hui sobretot valencià, de 'arribar', terme inicialment propi de la navegació, 'desembarcar'.
XL, JRC

diumenge, 18 de desembre del 2011

faldó

faldó de la camisa
[faɫdó] faldar substm. 1. Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos.
ex: Només els gossos i els desastrats van *en els faldons fora quan van a passejar.
cast. faldón
2. Faldes de dona.
ex: Tenia tanta vergonya que m'amagava entre els plecs del faldons de la *uela.
cast. faldas, saya. enaguas. 
3. Malnom antic de la gent d'Oliva.
ETIM.: derivat dim. de falda
diàleg dels informants:
–"faldons" segons Els pobles valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner. "Diu que els llauradors d'Oliva solien portar els faldars de la camisa fora dels saragüells, igual que els pagesos de Sa Pobla de Mallorca". 
–Pel que fa als faldons, no he consultat l'obra que diu, però la dita que recull Sanchis Guarner (crec que en l'obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres) és "Si vols vore coses rares, ves-te'n al poble d'Oliva; i voràs els llauradors treballant tots amb camisa" 
–Aquesta petita cançó la diu després de recordar que Martí Gadea ja deixa clar que als d'Oliva es coneixien com "faldons" que és més correcte que els de "Ja el llep", perquè hi ha molts altres pobles on també es conta la mateixa història del campanar i el llicsó (Bellreguard i altres pobles de la Ribera del Xúquer) 
–El que heu dit de faldons també apareix al costumari de Joan Amades. 
MAFS, MLC, RM

Criar llepó

loc. verbal Expressió irònica que vol denotar immobilitat i / o excés d'humitat.
ex: Si seguix plovent uns dies més, criarem llepó!
vegeu llepó (1)
JB

llepó (1)


llepó Rhizoclonium riparium
[ʎepó] subst. m. Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada; més de 50 plantes amb aquest nom; diverses espècies de clorofícies continentals (algues verdes)
Ex: La bassa està plena de llepó.
cast. légamo, tarquín, verdín.
ETIM.: derivat de llepar amb el sufix  indicador d'acció, de cosa abstracta.
JC, MCGM, LLN, CMN

llepó (3)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] adj. i subst. Adulador servil.
Ex: Eixa llepona va sempre darrere de l'encarregada.
cast. lamedorsoplón.
2. Malnom modern donat a la gent d'Oliva, generat a partir d'una contalla tòpica que tracta d'un burro lligat d'una corda al coll per tal de pujar-lo al campanar i fer-li menjar una herba o un arboç. L'estrangulament (la llengua fora de la boca) i la ximpleria, segons la història, fan dir a la gent: Ja llepa!
ETIM.: derivat de llepar amb el sufix  indicador d'acció, de cosa abstracta.
MCGM, MASF

dissabte, 17 de desembre del 2011

carburar

[kaɾbuɾáɾ] v. 1. tr. Impregnar de composts volàtils de carboni; efectuar una carburació; mesclar un carburant amb l'aire en proporció convenient perquè la mescla resultant siga inflamable. 
ex: Este motor no carbura bé. No sents quin *roido? 
cast. carburar
2. intr. fig. i col·loq. Funcionar, actuar així com cal.
ex: Tot carbura! Tot carbura! No et preocupes de res. 
3. intr. fig. i col·loq. amb adv. de natació: Actuar irreflexivament; tindre algun problema psíquic. 
ex: No li faces cas! No veus que no carbura?
4. intr. fig. i col·loq. Pensar, pegar-li moltes voltes a una cosa, a una situació, a un teme… 
ex: Ací el tens carburant sempre com portar avant el negoci. 
ETIM: de carbur: 'compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d'una electronegativitat semblant o menor'.
SA

pataqueta

[patakéta] subst. f. 1. Pa cuit en forma de mitja lluna, més menut que la pataca; pa menut. 
ex: Fan unes pataquetes més bones al forn del cantó! 
2. fig. Manteniment de vida.
ex: Està mal ara per ara això de guanyar-se la pataqueta.
pataqueta
ETIM.: de l'americà de les Antilles patata, per la semblança del panet amb la forma de la creïlla; el sufix diminutiu -eta marca la grandària en un cert sentit però de vegades només té un simple valor afectiu.
MCGM

divendres, 16 de desembre del 2011

*llepó (2)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] llépoll-llépola, llaminer adj. Afeccionat al dolç, a les llaminadures.
ex: És molt llepó. Si no li lleves els rotllos de davant se'ls menjarà tots. 
cast. goloso, laminero. 
ETIM.: derivat de llepar; variant de llépol amb canvi de síl·laba tònica.

llepar

[ʎepáɾ] v. 1tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 
ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.
cast. lamer
2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 
ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.
cast. rozar, lamer
3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. 
ex: Li va llepar una part de la carosseria.
4figTacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 
ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!
5fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.
ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.
6fig. Adular baixament, servilment.
ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.
cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. 
7vulg.  llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul. 
ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.

dimecres, 14 de desembre del 2011

rascar

[raskáɾ] gratar v. 1tr. Fregar amb algun cos dur sobretot per fer desprendre d'un altre cos alguna cosa.
ex: Si rasques tan fort faràs saltar la pintura.
cast. rascar.
2. tr. i pron. Fregar o fregar-se amb les ungles.
ex: Quina picor! Rasca'm, rasca'm!
cast. rascar, rascarse 
3intr. Ser raspós.
ex: La falda li rascava les cuixes.
4. Fer un soroll de fregament poc fi. 
ex: Si no embragues bé, el motor rasca.
5.. tr. pop. Tocar malament (un instrument musical de corda).
ex: Tocar la guitarra? Rascar-la, voldràs dir!
6. intr. Fer una llaurada o cavada superficial; tallar les herbes o la brossa.
ex: Ara toca rascar, més avant ja tonyarem.
ETIM.: del llatí vulgar *rasĭcare, freqüentatiu de radĕre (participi rasus) 'raure, afaitar'
MCGM, JM

Rascar-li l'espina al matxo

loc. verbal En referència a fer coses inútils, a perdre el temps.
vegeu rascar i matxo
MCGM

Toca amb mi!

[tɔkanmí] fraseologia  Equival a dir: Vine amb mi, Acompanya'm, Seguix-me
Expressa segons l'entonació fermesa, resignació… 
La forma original podria ser molt bé: Toca! Vine amb mi.
JC

dimarts, 13 de desembre del 2011

llapissera

llapisseres
[ʎapiséɾa] llapidera, llapis subst. f. Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual es talla en punta a fi de deixar descobert l'extrem de la mina; portallapis.
ex: Si tornes a deixar-te les llapisseres a casa, el mestre et castigarà.
cast. lapicero
ETIM.: derivat de llapis a través de l'italià lapis, 'substància d'ús pictòric i gràfic', amb influx del llatí lapis, -ĭdis 'pedra', amb el sufix -era que sol expressar el continent. 
RMS

brofegada

[bɾofeɣágrolleria, grosseria subst. f. Dita o feta d'una persona bròfega. 
ex: No *vullc sentir brofegades en ma casa!
ETIM.: de bròfec amb el sufix -ada, que expressa l'acció.

bròfec

[bɾɔ́fek] bròfega (f.) [bɾɔ́feɣagroller, grosser subst. Adust, aspre en el tracte; bast.
ex: Em fa por quan obri la boca. És tan bròfec!
cast. rudo, áspero
ETIM.: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat. (DCVB)
d'origen incert, potser d'una forma ll. *vŏfrĭcus, der. de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum 'astut, hàbil'. (GDLC)
LLN, RPM, MCGM

benzina

[benzína] o [bensína] subst. f. Líquid volàtil que procedeix de la destil·lació del petroli; conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprén les classes diverses de gasolina, el petroli de cremar, la ligroïna, etc. 
ex: Mon pare tenia una mistera de benzina. 
cast. bencina
ETIM.: derivat del llatí modern benzoe, ‘benjuí’. 
Quan jo era menuda la "benzina" la utilitzàvem per llevar taques a la roba i la compràvem a granel en una xicoteta drogueria (Casa Molió); per suposat duies tu l'ampolleta. 
MCGM

Més val això que…

fraseologia Més [s'ho] val això [no] que una punyada a l'ull.
Es fa servir per tal expressar l'acceptació d'una situació possible o esdevinguda valorada com un mal menor.
JP

balder

[baɫðéɾ] baldera (f.) [baɫðéɾa] adj1. Ample i sobrer per allò que ha de contenir.
ex: No veus que eixa bata li vindrà baldereta?
cast. holgado.
2. Que no ve just, sinó que cap amplament dins el seu receptacle; dit d'una cosa que no ajusta exactament dins una altra o entorn d'una altra.
ex: La funda del sofà es veia massa baldera.
ETIM.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix romànic -arĭu. (DCVB)
potser der. de balda, pel moviment folgat que sol tenir, o del germ. bald- 'animós, ràpid', que hauria donat lloc a la idea de 'lleuger de moviments'. (GDLC)
MCGM

punyada

[puɲá] colp de puny subst. f. Colp violent donat amb la mà tancada amb força. 
ex: D'una punyada li va tombar tres dents. 
cast. puñada, puñetazo
ETIM.: derivat de puny, del llatí pŭgnus, mat. sign. amb el sufix -ada, que reforça l'acte des de la perspectiva d'allò amb el què es percudix 
RMS

galtada

[gaɫtá] bufetada subst. f. Colp donat a la galta. 
ex: Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…! 
cast. bofetada
ETIM.: de gauta, des d'un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu *gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'. El sufix -ada marca el punt de recepció del colp i no, com en altres casos, el context de l'objecte o la part amb la qual es dóna, com ara en el cas de martellada, punyada…
RMS, SA, MAFS

Tindre tanta fam…

fraseologia Tinc tanta fam, que em menjaria la Casa Santa! 
Expressió exclamativa per tal de denotar una fam desmesurada; tant com la "intocabilitat", la grandària i la mala digestió de l'aliment cobejat. 
El judaisme considera que el Temple de Jerusalem (ha Bet hamicdás) és la Casa Santa per excel·lència. L'Alcorà fa referència a la Ka'ba com la Casa Santa. Els cristians anomenen Casa Santa la casa de Maria i de Josep a Natzaret que ara es troba a Loreto (Itàlia). També cabria entendre com Casa Santa qualsevol església.
MLC

diumenge, 11 de desembre del 2011

remullar

[remuʎáɾ] o [aremuʎáɾ] v. tr. 1. Posar una cosa en contacte amb un líquid: aigua, vi, etc., perquè es dessale, se n'amare, etc.; banyar (mullar) molt.
ex: Has posat a remullar els cigrons?
cast. mojar, remojar.
2. Refrescar; beure; beure (normalment alguna beguda alcohòlica) per celebrar alguna cosa.
ex: I quan el remullem, el teu ascens?
cast. remojar.
ETIM.: del llatí remŏlliāre, ‘ablanir’, ‘ablanir per la humitat’, ‘mullar’.
diàleg dels informants:
–[M'he xopat] i estic feta un remull! 
–O xopeta. 
–Estic arremullà(da).
MCGM, LLN

xopar

[ʧopáɾ] v1. tr. Banyar, mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada o impregnada del líquid.
ex: La ploguda li ha xopat tot el vestit.
cast. mojar, empapar.
2. Mullar-se intensament amb aigua, especialment amb la de la pluja.
ex: S'havia xopat de cap a peus quan havia caigut a la séquia. 
cast. empaparse
ETIM.: del llatí vulgar *exsuppare, derivat de suppa, ‘sopa, pa mullat’; també podria ser una formació onomatopeica damunt el soroll xòp d'una cosa en mullar-se o remoure's dins un líquid.
PE, RM, LLN, MAPS

mullar

[muʎáɾ] banyarsucar v1tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la'n traure (la ploma en el tinter, el pa en la llet…).
ex: Mullava la molleta en el rovell de l'ou i …al pap! 
2. Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d'aigua o d'un altre líquid. 
ex: Si mulles bé l'argila es reblanirà.
3pron. Intentar; comprometre's.
ex: Si algú es vol mullar, que parle… jo no!
5fig. Traure profit d'alguna cosa.
ex: Diuen que en política tots mullen.
6intr. Tindre una relació sexual, des del punt de vista masculí.
ex: Anit la va conéixer i anit mateix va mullar!
ETIM.: del llatí vulgar mŏllĭare, ‘reblanir, fer moll, estovar’.
CMN, JB