Engolir-se un cullerot

loc. verbal o Tragar-se el cullerot Enorgullir-se, posar-se molt estirat per la supèrbia; anar amb el cos molt recte.
cast: Estar pagado de sí mismo

vegeu cullerot

MCGM, APM

cullerot

[kuʎeɾɔ́t] capgròs, renoc subst. m. 1. Cullera més gran que les ordinàries de menjar, destinada a traure l'aliment o altra substància de l'olla o caldera i passar-lo als plats.
ex: Trau tu el cullerot, que ara mateix porte la cassola.

cullerot 1

cast. cucharón.
2. Larva aquàtica dels amfibis anurs; larva de la granota.
ex: De xiquets anàvem al Salt a pescar cullerots.

cullerot 2

cast. renacuajo. 

ETIM.: derivat augm. de cullera.
MAFS, SA, JC, FMB

*salmitre

[saɫmítɾe] salnitre subst. m. Nitrat de potassi  (KNO3, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic) d'una gran importància com a adob mineral i oxidant enèrgic que s'empra en la fabricació de la pólvora i altres explosius.

ex: Les parets de la cova estaven plenes de salmitre.

cast. salitre. 

ETIM.: del llatí sal nitrum, mateix significat.
MCGM

salmitre

*ensalmitrat

[ansalmitɾát] ensalmitrada (f.) [ansalmitɾá] adj. Dit d'un aliment o d'un menjar amb un excés de sal, passat de sal; dit d'una persona eixuta de carn, com si fóra deshidratada per haver estat conservada en sal.

ETIM.: verb construït sobre salmitre amb el prefix en- amb el sentit de 'ple de… envoltat de…'. La semblança superficial de forma  (cristal·lització) entre el clorur de sodi i el nitrat de potassi, no enganya. L'excés de sal fa el menjar no comestible i fins i tot perillós per a la salut.

vegeu *salmitre

diàleg dels informants:

–El dinar està ensalmitrat:molt salat.

–Estar "salmitre" o "ensalmitrat", un menjar on se n'ha anat la mà amb la sal i no es pot menjar.

–Està "ensalmitrat": ho vaig escoltar ahir amb referència a algú que és més sec com un *baejo.  

RPM, MCGM, SA

sentit (2)

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj. Salat sense deixar de ser comestible;  amb un punt de sal.
ex: Que vols que li fem? Esta volta m'ha eixit l'arròs una miqueta sentidet.
ETIM.: del participi passat de sentir, del llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits'.

sentit (1)

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj. 1. Sincer, procedent de sentiment vertader.

ex: Es notava que *lo que et va dir era sentit.

cast. sentido. 

2. Sensible; dotat de sensibilitat.

ex: Què sentit que és. Plora en totes eixes pel·lícules d'amor!

cast. sensible. 

3. Que se sent molt de les ofenses, renys, etc.; que es considera ofés; dit d'una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc.

ex: Mira si és sentit que és retraure-li qualsevol cosa i ja el tens de morros.

cast. quisquilloso, sentido, ofendido, disgustado.

ETIM.: del part. pass. de sentir, del llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits; adonar-se; pensar'.

enllandat

[aɲʎandát] subst. m. Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua.

ex: Han restaurat l'enllandat de les portes de l'església.

ETIM.: derivat del verb enllandar (part. pas.)

vegeu enllandar

PSM

enllandar

[aɲʎandáɾ] v. tr. Posar llanda; guarnir o cobrir de llanda. 

ex: No voldràs enllandar la llar, veritat? 

cast. chapear. 

ETIM.: derivat de llanda.

vegeu llanda

Portar a la rus

loc. verbal (loc. adv. de mode) Portar a la ruix o Portar a l'arruix. Agarrar una criatura de les aixelles entre dos persones i portar-la en alt..

noteu que:

rus o ruix recorda l'acció d'arruixar, com si l'infant fóra la regadora.

MCGM

Anar en cos de camisa

loc. verbal (adverbial de mode) Anar sense jaqueta, solament amb la camisa, i pantalons.

Quan anàvem en vestit complet a l'arribar a casa ens llevàvem la jaqueta i anàvem en cos de camisa. Avui als bancs i caixes els empleats van en cos de camisa.

JB, JNG, MCGM

L'últim mos fa gros

Dita per tal de prevenir de l'excés a l'hora de menjar, o ben al contrari per tal d'animar a menjar-s'ho tot. 

diàleg dels informants 

–Quan érem menudes ens ho deien precisamente al contrari, perquè ens ho acabàrem,"ens fera profit" i estiguérem més llustroses.

–L'últim mos fa créixer.

PE, MCGM, NLL

eixumorar

[aʃumoɾáɾ] o [aʃamoɾáɾ] eixamorar v. 1. tr. Començar a eixugar; llevar part de la humitat; mig eixugar.

ex: Eixamora la roba *antes de guardar-la.

2. pron. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se.

ex: Si estens el drap, s'eixumorarà més prompte.

cast. rezumar

ETIM.: del llatí exhūmŏrare, ‘llevar la humitat’, der. de humor 'humitat'; eixumorar és la forma primitiva alterada després per dissimilació (eixamorar). Sembla ser que les dues formes conviuen a Oliva.

diàleg dels informants.

–La roba encara no està seca, està eixumorà(da) Vol dir que hem posat roba estesa per a què s'eixugue però continua tenint humitat, encara que li manca un poc per estar eixuta. 

–Ma mare deia eixamorar la roba

RCN, JB

Traure el lleu

loc. verbal Posar tota l'energia en una mampresa o en una cursa de forma que sembla que les vísceres se n'eixiran per la boca.

vegeu lleu

MCGM

estrebada

[astɾeβá] subst. f. Moviment sobtat i violent; estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa; esforç, espenta. 

ex: Fa falta una estrebada per acabar amb eixa mampresa. 

cast. sacudida, estirón. 

ETIM.: derivat de estrebar, 'espentar' des del germ. streup 'estrep'. 

MCGM

mampresa

[mampɾéza] subst. f. Empresa; allò que hom mamprén; acció feta amb força de voluntat, amb ànim. 

ex: Després de la mampresa que ens hem agarrat, […], no estem *pa res. "*Inga, ja!

ETIM.: Sobre el femení del participi passat de mamprendre.

vegeu mamprendre

MCGM, APM

mamprendre

[mampɾéndɾe] o [mampéndɾe] v. tr. 1. Emprendre. 
ex: Ara és mà de mampendre la faena retrassada. 
cast. emprender. 
2. Marmolar, bonegar, renyar; castigar fisicament.
ex: Deixeu-me-la a mi que ja la mamprendré jo!
3. Sorprendre in fraganti..
ex: El va mamprendre quan carregava la furgona. 
ETIM.: del llatí manu prehendĕre, ‘agafar amb la mà’ (sobre la partícula man-).
ACP, JM, CMN, JC, MCGM

*sampar

[sampáɾ] *sarpar , xarpar, enxarpar, aixarpar v. tr. i pron. 1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 

ex: El xiquet corria molt però encara el va poder *sampar. Es varen sampar del monyo i no podíem partir-los.

2. Retindre; aturar. 

ex: Esta et *sampa i no et deixa!

3. Encarar-se a algú per retraure greuges.

ex: Quan la *sampe per davant sabrà de qui sóc jo filla.
4. Prendre ràpidament, furtar.
ex: Li vaig *sampar les claus de les mans, no fóra que s'ho pensara, i me'n vaig anar.

5. tr. i pron. Menjar, devorar. 

ex: S'ha *sampat tres coques i, escolta, com si no haguera dinat encara!

cast. zampar. 

ETIM.: del cast. zarpa 'grapa, urpe' i post. per confusió, amb zampar (5.) del cast. des de l'onomat. zamp.

ACP, XRL

espernegat

[aspeɾneɣát] espernegada (f.) [aspeɾneɣá] adj. Agitat; apressat; superat per l'activitat, sense temps per a fer res que no siga l'activitat encomanada.

ex: Ara no puc *aparar-me que vaig espernegat!

ETIM.: del llatí vulgar *expernĭcare, 'fer una sèrie de moviments violents amb les cames' (derivat de perna 'cama').

Anar espernegada, no tenir temps per a res, fer-ho tot amb moltes presses i voler acudir a tot.
MCGM

batecul

[batekúɫ] subst. m. Colp donat al cul, a les anques, amb la palma de la mà.

ex: *En quatre bateculs li lleve jo eixa cabuderia que té.

cast. azotaina, julepe 

ETIM.: compost de l'imperatiu de batre i cul.

AL, ACP, JC, JB, XL

polit

[polít] polida (f.) [políða] titot, dindi, gall dindi o gall de les Indies subst. 1. Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. cast. pulido, fino. 
2. Au gal·linàcia Meleagris gallopavo, generalment de color negre vellutat amb irisacions a les plomes grosses, amb el cap i coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec i que s'anomena moc.

ex: Els americans mengen polit per la seua festa d'acció de gràcies. 

cast. pavo. 

ETIM.: substantivació de polit, part. passat de polir, en el sentit de ‘elegant, bonic’.
malnom d'Oliva
FMB

polit meleagris gallopavo

No hi ha mans

loc. fraseològica Expressa desesperança sobre la possibilitat de fer, d'aconseguir alguna cosa o d'assolir algun objectiu. 

ex: No hi ha mans. Cride i cride i no despenja ningú.

En referència a les persones, expressa un judici sobre la incapacitat de canvi de forma de ser o d'actitud.

ex: No hi ha mans *en ell. No té interés ni en tindrà.

VG

Ara és mà

loc. fraseològica que expressa l'ocasió ideal de fer alguna cosa. En alguns casos equival a Esta és la meua ocasió o Ara em toca a mi, Ara és la meua.

ex: Se n'ha eixit ja? Ara és mà d'entrar.

vegeu Ser mà

VG

Ser mà

loc. verbal Ser el primer en l'orde dels jugadors; ser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en començar el joc; en els jocs de pilota, tindre en les mans la pilota amb dret a llançar-la.

Fer la mà

Fer-se la mà: loc. verbal masturbar-se 
A fer la mà: loc. adv. molt lluny 
Fer la mà al mico: loc. verbal molestar; fer les coses malament. 
Enviar algú a fer la mà: loc. verbal enviar-lo a un mal viatge (expressa exasperació envers algú, envers allò que fa o allò que diu).
SA

*ma!

[má] interjecció 1. Mira! Vaja! Expressa una emoció intensa en veure un fet impactant, colpidor, que es vol compartir amb algú que també ho ha vist..

ex: *Ma! Quin bac s'ha pegat!

2. Mira, Caram! seguida de que. Expressa impaciència barrejada amb sorpresa o amb incredulitat.

ex: *Ma que eres burro!
3. Expressa admiració, generalment seguida d'un que o quin.
ex: *Ma quin cotxe més bonico!
ETIM.: m<ir>a contracció de la 2a pers. sing. de l'imperatiu present de mirar; i en certs casos potser apòcope de mare!

vegeu *mi!

MCGM, AFC, GB, JP, VL, LLN

Tots al sac…

Tots al sac i el sac en terra!
Aplicat a situacions on tots semblen voler participar i no obstant això, sense fer res, sense cap solució, sense resultats efectius.

Roda i volta…

Roda i volta, la burra solta!

Aplicat a situacions on tots discutixen sense cap solució, sense resultats constatables o efectius.

CMN

mabra

[máβɾa] mabre, mabret, mabreta subst. f. 1. Peix de l'orde dels perciformes i de la família dels espàrids (Lithogathus mormyrus, Pagellus mormyrus), de cos pla, de color blanc argentat, gris o marró clar, amb bandes o faixes transversals marrons més fosques o negroses damunt l'esquena i de través i amb els flancs i el ventre platejats.

ex: Esta nit soparem unes mabretes que el pare ha pescat.

cast. herrera, mármol

mabres pagellus mormyrus

2. Tros de pedra gros; en general, objecte de més grossària que la corrent (documentat a Menorca). Per analogia: dona gran d'estatura amb un comportament immadur.

ex: Mabra, que estàs feta una mabra!

Etim.: de mabre, feminitzat. mabre variant dissimilatòria de marbre, aplicada al peix per semblança del seu aspecte blanc i faixat de negrós amb la pedra marbre.

MCGM

garroner

[garonéɾ] garronera (f.) [garonéɾa] subst. i adj. 1. Persona poc neta d'aparença o en el vestit sense arribar a bruta. Es diu especialment de les dones.

ex: No m'ho puc creure! Qui diria que s'ha fet tan garronera!

2. Qui porta les calces (mitges) als garrons, sobretot quan fan arrugues per no anar ben estirades. 

ex: Xica, hui va garronereta!

ETIM.: derivat de garró

vegeu garró, Ser una bona garronera, Anar fet un garró

MCGM, XL

Si és dona i gran… mabra

Es diu d'una xica o d'una dona gran d'estatura, normalment amb moviments poc harmoniosos; i si és de poca edat amb un comportament en consonància amb l'edat, tot i que les persones esperen d'ella respostes i reaccions com si fos més major, d'acord amb el tamany.

vegeu mabra

MCGM

llandada

[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.

ex: Esta pel·lícula és una llandada. 

cast.: latazo 

ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.

vegeu llanda 

VCP

llanda

[ʎánda] llauna subst. f. 1. Làmina de metall.

2. fulla de ferro prima estanyada per cada cara.

ex: Un arc de garrofer i cordell i fletxes de senill *en puntes de llanda. I a *juar!

cast. hojalata.

3. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn.

ex.: Portaven al forn llandes plenes de cacaues i coques en llanda.

cast. tostadora.

4. Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn o de la llar.

ex. Torna a posar la llanda, que salten espurnes.

cast. tapa.

5. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a contenir oli o petroli.

ex: Mare! Has vist la llanda de benzina!

cast. lata.

6. fig. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària, monotonia, insistència…

ex: Açò ja comença a ser una llanda, no?

cast. lata, tabarra.

ETIM.: del llatí lamna, contracció de lamĭna.

RPM, PF, CPG, NLL, MCGM, RMS, JC, LLN

bolleta

[boʎéta] butlleta subst. f. 1. Papereta, cèdula, en què hom dóna algun permís, alguna autorització, alguna certificació; albarà expedit oficialment.

ex: Ja tens la bolleta del rascaiú?

cast. boleto

2. Bitllet de rifa.

ex: Està rifant-se'n una bona i tu tens totes les bolletes!

cast. papeleta

bolleta (font: Oliva, història fotogràfica)

3. Entrada d'espectacle, en especial de cinema.

ex: Quins temps! Tres pessetes, una bolleta per sessió doble al Savoy.

cast. entrada, pase

ETIM.: diminutiu de butlla, del llatí bŭlla, 'bolla' 'butla'.

vegeu Tindre butla

JMB, MCGM

Grandot debades

loc. substantiva Persona, normalment home i jove, gran d'estatura i de complexió forta que, en contrapartida, es comporta amb immaduresa. No hi ha o no no hi ha mostra d'equivalència entre l'aparença física i l'equilibri psíquic.

nota:

És interessant la transformació de l'adverbi debades, en el sentit d'inútil, en adjectiu o, en el pensament popular, en estructura genitiva –complement del nom– visible en la grafia popular *de bades.

vegeu debades

diàleg dels informants:  

–Molt gran i poc trellat. 

–Referint-se a algú gran o major que actua com un xiquet. 

–El grandot *debaes era normalment un xic més gran que nosaltres que es clavava amb els menudets (els meus barcelonins fills diuen abusa-nanos). 

–Grandai=grandot debades. 

–Grandot *debaes: un xiquet més gran que se n'aprofita de la seua major força per imposar coses als més menuts, probablement en alguns casos podria ser el "bulling" del que es parla avui en dia... 

–Grandot debades és aquell xicon que no fa res perquè és un gos o perquè és un immadur: *Fulano és un grandot *de 'baes', no sap ni anar pel pa. 

VCP, XL, JF, FMB, JB, JM

Debades… (2)

Debades… garrotades. o 

Debades… galtades.
Debades, pegant cabotades.

No hi ha res gratuït que siga de profit o agradable. Sembla que només ho siga l'adversitat i el dolor.
vegeu debades

JC, NLL

debades

[deβáes] 1. adv. En va, sense efecte, inútilment. 
ex: Insistia debades. Ell no canviaria mai.
cast. en balde, en vano. 
2. adv. Gratis, de franc; gratuïtament. 
ex: Mire, mare! Donen cromos debades!
cast. de balde, gratis. 
ETIM.: de l'àrab bâṭil 'va, inútil'.

Debades… (1)

Debades, no pega el frare cabotades. 

Vol dir que ningú fa les coses per no-res.

Les cabotades fan referència a les reverències i a les inclinacions qeu es fan durant els actes litúrgics i als ritus. Una altra interpretació ens remet a dir a tot que sí.
vegeu debades
MCGM

miquenga

[mikέŋɣa] subst. f. Poquíssima cosa, quasi no-res, amb sentit menyspeador. 

ex: I vos baralleu per eixa miquenga? 

cast. migaja, nimiedad 

ETIM.: de mica 'partícula, petita porció', del llatí mīca, mat. sign. 

diàleg dels informants:

–Les miquengues, o solls, són les restes d'algun menjar. Solen ser molletes xicotetes, insignificants, que no ens calmen l'apetit, vaja! 

–A més de miquengues jo he oït miquenguengues.

–Miquengues: parts inapreciables, quasi, d'alguna cosa, més menudes que miquetes... de fet la terminació -engues en aquest cas ja ens dóna una pista d'un cert menyspreu d'allò que ens queda d'un tot... 

–…"miconeues","miconengues" "miconiues".

RM, JB, MAFS, MCGM

llúpia

[ʎúpia] subst. f. Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap; quist subcutani format a costa d'una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques. 

cast. lupia, lobanillo, talpa. 

ETIM.: probablement d'un llatí vulgar *lŭpĕa, der. de lupus 'llop', per l'aspecte de mal que, en la mentalitat popular, s'escampa per la pell menjant-se-la com un llop. 

Gran bossa de greix que naix del coll i descansava sobre el muscle. 

De menut m'impressionava molt vore gent major que la patia: era com si portaren una bufa d'aigua just baix la soca de l'orella, recolzada damunt del muscle.

JM

bossa

[bósa] subst. f. Escrot; cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac.
ex: Passa tot el dia sense fer res, tocant-se la bossa.
ETIM.: del lllatí bŭrsa, i aquest del grec býrsa (βúρσα) 'pell, cuir'.

garrut

[garút] garruda (f.) [garúða] garrell subst. i adj. Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d'una cama es frega amb el de l'altra. Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons. 

ex: Eixe xic, ho fa aposta o és garrut de veritat?

cast. patizambo. 

ETIM.: derivat de garra.

Anar garrut

loc. adv. Caminar tot forçant les cames o els peus. 

ex: Li *apreten les sabates i per això va garrut.

vegeu: garrut

*enredrante

[anreðɾánte] vulgarisme *enredranta (f.) [anreðɾánta] embolicador, embolicaire, embullador, embullós -osa, enredaire, enredador -a subst. i adj. Persona que enganya, que enreda, que arma embolics; referent a qui enganya, qui enreda, qui arma embolics.

cast. enredador, chismoso, embustero 

ETIM.: de enredar. Tot i que la forma normativa es fa amb el sufix -ador, el nostre vulgarisme es fa amb la desinència del gerundi -ant de la 1a conj. i les marques masculina -e (que sembla remetre al cast.) i femenina -a (analògica). El cast. tanmateix no sembla tindre cap estructura semblant, almenys recollida als diccionaris. Ens remeten a la forma enredador.

vegeu *enredrar

*enredrar

[anreðɾáɾ] vulgarisme enredar v. tr. 1. Enxarciar, agafar amb una xàrcia/xarxa.

ex: Allí estava el pobre pardalet tot *enredrat en un parany.

cast. enredar. 

2. fig. Enganyar, ficar (algú) en un embolic.

ex: No canviaràs mai! a t'ha tornat a *enredrar!

cast. enredar.

3. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa.

ex: No *m'enredreu ara, que tinc molta faena. 

cast. enredar. 

4. pron. Torbar-se, tardar; obrar amb lentitud.

ex: *T'enredres, t'enredres i, entre unes coses i *atres… perds la noció del temps! 

cast. complicarse, retrasarse. 

ETIM.: derivat de ret, del llatí rēte 'xarxa' (GDLC) amb el prefixe in- 'estar o posar dins'; o pres del cast. enredar (DCVB). La [-ɾ-] epentètica es genera segurament per a atracció de l'alveolar ròtica simple final [-ɾ] per la  dental fricativa [-ð-], ambdues sonores.

Nit d'Ànimes

Nit de l'1 al 2 de novembre. Vespres del dia de la Commemoració de tots els fidels difunts (2 de novembre), on es fa memòria de totes les ànimes cristianes que no han arribat encara a la visió definitiva de Déu al Cel pels pecats comesos. És a dir de les ànimes del Purgatori. Se sol confondre amb la vespra de Tots Sants. 

A Oliva, hi queda l'ús de l'expressió i l'esment de l`antiga celebració. Algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes.

Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdía del dia de les Ànimes, el dia 2 de noviembre. El primer dia tota la família es reunía al voltant d'aquell altaret per resar el "Rosari" en sufragi dels difunts que hi havía hagut entre ells, recordant-los amb les seues oracions i pregàries. 

JB, MAFS

No volen!

[novɔ́len] No fa!, Blanca! loc. adv. de negació S'empra per a dir que no amb èmfasi.

diàleg dels informants:

Em feia gràcia que l'expressió "no volen"; jo l'escoltava quan algú ja volia deixar clar amb un to sever i definitiu que l'assumpte en qüestió era "que no", i qüestionar-lo era possible motiu d'ofensa. 

Per exemple:

- Demà acabarem de collir este bancal, que hi ha poca renda. 

- Mira el que hem fet hui; i demà, que en serem la meitat ¿tu trobes que açò estarà collit? No volen! 

VCP, JM

aliacrà (1)

aliacrà (font: Alberto Rot Albarca)

[aliakɾá] escorpí, alacrà subst. m.  Qualsevol aràcnid de l'ordre dels escorpins; aràcnid amb tràquees en forma de bosses i abdomen que es prolonga en una cua formada per sis segments i acabada en un agulló verinós en forma de ganxo que l'animal clava en el cos de les seues preses. 

cast. alacrán, escorpión. 

ETIM.: de alacrà de l'àrab vulgar. al-'aqráb (clàssic al-'áqrab) ‘escorpí’, amb analogia de aliacrà (2).

aliacrà (2)

Aliacrà (font: Drosi del Raval) 

[aliakɾá] icterícia subst. m. Augment de la bilirubina circulant, que provoca l'aparició d'un color groguenc a la pell i a les mucoses; absorció de la bilis. També rep este nom una malaltia més greu, la leptospirosi ictero-hemorràica, lligada al conreu de l'arròs. 

ex: Va tindre una aliacrà que *casi es mor.

cast. aliacán.

ETIM.: de l'àrab al-yaraqân, mat. sign.

nota:

A Oliva sol emprar-se com si fóra de gènere femení, segurament per haver assumit que la forma original antiga era *aliacrada.

JNG

Pluges de novembre…

Pluges de novembre, 

omplen els barrals 

i curen tots els mals.

Les plogudes de novembre garantixen l'abastiment d'aigua i són presagis de prosperitat.

RM

Si en octubre plou…

Si en octubre plou, 
el rovelló mou.

La pluja a l'octubre assegura la humitat suficient per a què cresquen i abunden els esclata-sangs.

JMN

Novembre nevat…

Novembre nevat,
bo per al blat.

El blat és un conreu de secà. Si neva a novembre, la reserva d'aigua de les nevades garantirà una collita abundant.

JMN

A Tots Sants…

A Tots Sants
guarda el *palmito 
i trau els guants.

La festa de Tots Sants (1 de novembre) marca la culminació del canvi d'oratge propi de la primavera d'hivern. I per tant marca els canvis adients a la indumentària. 

JMN

Més negre que un tió

loc. adv. modal i comparativa Molt negre, com una soca mig carbonitzada dins d'una llar de foc.

vegeu tió i Negre com un tió

Negre com un tió

loc. adv. Molt negre.
vegeu  tió i Més negre que un tió

diàleg dels informants:

–Ma mare empra molt l'expresió "negre com un tio". Fa no massa em vaig assabentar que el tio que diu ma mare en realitat és un tió, és a dir un tros de soca o branca grossa que es destina a ser cremat.

–A ma casa sempre s'ha dit... Negre com un tió....amb accent a la o.... que és com correspon… Per altra banda… molts pobles de Catalunya tenen la tradició nadalenca de pegar-li al tió en Nadal, no sé si hi ha pobles valencians que conserven aquesta tradició.

NMT, JB

tió

tions

[tió] o [tío] subst. m. Tros de soca o branca grossa, sobretot el que es destina a ser cremat o que està ja mig cremat.

cast. tizón, leño.

ETIM.: del llatí titiōne, (tītio, -ōnis) mat. sign.

A Oliva es conserva a les locucions Negre com un tió / Negre com un tio i Més negre que un tió / Més negre que un tio.

*arrastró

[arastɾó] ròssec, rossec subst. m. Acte d'arrastrar, d'arrossegar.
ex: Va pegar un arrastró per en terra i es va fer la pell a banderes.
vegeu *arrastrar
APM

*arrastrar

[arastɾáɾ] castellanisme v. tr. 1. Arrossegar. 

ex: Sempre vas arrastrant els peus.

2. Tirar trumfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne. 

ETIM.: pres del cast. arrastrar. És un castellanisme introduït modernament.

A arrastrons

[arastɾóns] de ròssec, a l'arrossegall loc. adj. i loc. adv. Arrosegant; a ròssec. 
ex: Sempre portaven a arrastrons la pobra xiqueta.
vegeu *arrastró
APM

Anar a arrastrons

loc. verbal Caminar abatut i cansat.
ex. Com es nota que no dorm bé. Va a arrastrons pel carrer.
vegeu a arrastrons
APM

Fer-se la pell a banderes

loc. verbal S'empra per tal d'indicar que algú té ferides severes fetes a la pell.

Es diu quan es fan arraps per alguna caiguda o algun accident.

APM

xano-xano

[ʧanoʧáno] xino-xano adv. de mode Es diu d’una acció feta lentament, a poc a poc (aplicat sobretot al caminar).

ex: Encara anava tots els dies, xano-xano, caminant a comprar a la plaça. 

cast. despacito. 

ETIM.: de l’italià dialectal ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano, 'pla; calmós', reduplicat. Vegeu les variants de la dita italiana: piano-piano / sano-sano / ciano-ciano, si va lontano o Quel que anda sano, anda lontano.

APM