mandoquejar

v. Manipular o intentar dirigir una activitat.
Ex: Si la deixes fer ho mandoquejarà tot i no podràs fer-ho com volies.
Aportat per JB

*mandoquer

[mandokéɾ] o [mandokéɾo] subst. i adj. mandoquera (f.) Persona a la qual li agrada dirigir o marcar pautes: algú que actua amb una curiositat poc apropiada.

Ex: Mira quin mandoquer. Ja s'ha presentat voluntari.

ETIM.: desconeguda.

JB

Hipòtesi: del cast. o de l'aragonés. construït sobre els verbs mando i quero o sobre el subst. mando 'comandament' i el verb *quero del llat. *quaerere, és a dir 'que vol i/o que demana comandament'. No deixa per ara dec ser una etimologia popular.

gatxonar

[gaʧonáɾ] v. Mesclar ingredients líquids i sòlids. 

ex: La meua iaia em deixava gatxonar quan feia la pasta de la coca en llanda.

ETIM.: incerta. Potser que emparentada amb gatxull: 'fang clar i fondo' i amb el cast: gacha. 

vegeu gatxull 

diàleg dels informants 

–Aclarir faenes de casa o de l'hortet? 

–No, tocar. Per exemple "A este xiquet li agrada molt gatxonar el menjar".

–Gatxonar, mandoquejar i mesclar líquids i sòlids? 

NLL, MCGM, RMS, LLN

rebutger

[reβuʤéɾ] subst, m. *rebutgero, Persones que compraven taronges de repom, gelades o del terra, és a dir, rebuig.
JC

gorradura

subst. f. Irritació de la pell que sol eixir als xiquets menuts en èpoques de calor.
cast. sarpullido.
ETIM. del basc gorri, ‘roig’
Aportat per RM

gamber

adj. gambera (f.) Aplicat a una peça de vestir de punt, jersei, en què el punt estava molt fluix perquè s'havia fet amb agulles més grosses del que corresponia o no s'havia apretat suficientment el punt de calça. També quan una cosa venia ampla i solta.

Aportat per MCGM

bragues

subst. f. Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toque el terra. Anar a posar forquetes també es deia anar a "alçar les bragues".

Aportat per JM

remàs

subst. m. Granereta per a netejar xércols.
Jo de menut netejava els xércols amb un "remàs" que em feia mon pare unint vàries rametes amb una lligassa, a *modo de granereta.
Aportat per ACP

llobada

[ʎoβá] subs. f. Zona de l'hort mal treballada; interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc.
cast. loba. 
diàleg de l'informant:

Quan anaves a rascar o tonyar, si et deixaves alguna zona sense treballar adequadament, però que quedava ben dissimulat, aleshores estaves fent "llobaes": allí les verdolagues sense tallar prompte et posarien en evidència. I la *junça, encara pitjor.

JM

Taronges de repom

Taronges de segona flor, tenen un aspecte més bast i amb més corfa i menys suc.
Aportat per TO

Trencar el tap

Faena per tal de millorar la qualitat del terreny picant-lo amb unes puntes de ferro.

Es colpejava amb una maça la punta de ferro per rebentar el tap... Era una feina molt costosa i sacrificada, però, era la manera que tenien els llauradors amb terres per zones a la vora de muntanya per millorar el seu terreny.

Aportat per TO

tap

subst. m. Massa compacta de pedres i terra dura en un terreny poc profund.
Ex: Tindrem problemes; el *terreno té taps.
Aportat per TO

Netejar xércols

Llevar la fulleraca, males herbes, caragols etc...deixant la terra neta al voltant de la soca del taronger.
Aportat per TO

*xércol

[ʧéɾkol] cércol, cèrcol subst, m. Rotgle de terra en forma de cavalló que es fa al voltant dels tarongers per protegir-los de l'aigua en el rec a manta i per evitar-li malalties i paràsits com ara els fongs a la soca.

ETIM.: cèrcol del llatí cĭrcŭlu, cercle, rotgle.

FMB, TO

Llevar sequelló

Llevar els trossets de branques seques que es queden als arbres.
Aportat per TO

Fer guaret

Treballar la terra per tal de deixar-las solta per sembrar i que estiga airejada.
Aportat per OT

tonyar

v. Treballar un terreny amb l'aixada fent guaret.
Aportat per TO

rascar

v. Llevar les herbes silvestres (bordes) que ixen als conreus.
Aportat per TO

Enganyar el sol de migdia

Mostrar una actitud equívoca molt ben aconseguida que amaga el ser o les intencions reals.

Ex: Això no m'ho esperava d'ell! Este xic enganya al sol de migdia.

A mig dia el sol ho abasta tot i no hi ombres, és un dir, a la superfície il·luminada. No s'hi veuen els defectes. L'engany màxim és que ni fins i tot el sol puga desvelar-ne l'amagat.

Xiquet de bolquers

Nadó.
Ex: Quan era un xiquet de bolquerets era molt guapo.
Bolquers: conjunt de teles i faixes que formen el vestit d'un infant els primers mesos de nat.
locució substantiva
Aportat per CMV

bolquer

subst. m. Peça quadrada per embolicar el cos de les criatures menudes mentre no dominen els esfínters.

Ex: Fa uns anys encara em llevava el trompó de netejar bolquers.

cast. pañal, mantilla.

ETIM. del llatí *vŏlvĭcare ‘embolicar’, ‘fer rodolar’.

ausades

[awzáes] adv. 1. Certament, en veritat.

Ex: Ausades que sí. Creu-me.

2. Abundantment, molt.

Ex: Ausades trellat!

ETIM.: del cast. ant. a osadas, que ve de l'adjectiu osado, ‘agosarat’. format per una antiga loc. adv. a gosades. (DCVB)
contracció de a osades, de l'arcaic osar 'gosar' (GDLC)
vegeu gosar

DG, MCGM, GB, JNG, JMN

pernet

[peɾnét] picaport, picaporta subst. m. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar.

Ex: Eixe és el gilopo que va pels carrers tocant tots els pernets!

cast. aldaba, llamador.

ETIM.: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinització, més el diminutiu -et.

Tindre butla

La butla era una dispensa de de l'abstinència de menjar carn durant els divendres de Quaresma i de Setmana Santa. Es donava una almoina ('limosna' en castellà) i a canvi et donaven un paperet on constava que tenies el permís. 
D'ací l'expressió "tindre butla" que vol dir que 'es pot fer una cosa prohibida'. 
La paraula encara que en valencià normatiu s'escriu amb tl es pronuncia repetint dos vegades la l (bul-la). 
Té la mateixa arrel que "bolleta" per a anar al cine o que "butlletí" que és, en definitiva, un conjunt de papers escrits.

Home…

Home pelut, home volgut.
Aportat per OCC

Eres guapa com l'esmerla…

Eres guapa com l'esmerla
i fina com l'estornell
tens cara de burro mort
i orelles de matxo vell.
Aportat per MCGM

perolada

*perolà Per referir-se a molta quantitat de menjar.
Ex.: No teníem molta fam i minra *perolà va cuinar ma *uela.
Aportat per JC

puja

[púʤa] subst. f. Quantitat de diners que s'ha de pagar al forn per haver cuit alguna cosa.

Ex: Ves porta'm les coques al forn i li dius que jo li pagaré demà la puja.

cast. poya
ETIM: derivat postverbal de pujar.
diàleg de l'informant
Una paraula que actualment està quasi en desús és "la puja" és a dir allò que li pagàvem al forn per coure un menjar, o torrar les carabasses, o els pastissos, etc. És a dir, el preu d'ús del forn (hui no portem quasi menjar al forn per a coure, que tots tenim forns; per això està bastant en desús).. T'enviaven al forn i et deien "porta la cassola i dis-li que jo li pagaré demà la puja".
MLC

Fer la guitza

Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat.
Ex: Jo no li he fet res i ell no para de fer-me la guitza.
cast. fastidiar, chasquear, hacer la puñeta.
vegeu guitza.

guitza

Cosa contrariosa o molesta. La gent no sap què vol dir exactament guitza, i usa aquest mot en diferents locucions en les quals usa també el mot punyeta (també de significat nebulós), encara que aquest darrer vocable és considerat indecorós, mentres que guitza sembla més inofensiu. (DCVB)
Ex: Redéu la faena de la guitza! Seria equivalent a: Redéu la faena de la punyeta!
ETIM. desconeguda.

*vetigal

[vetiɣál] subst, m. Molèstia feixuga; entrebanc, obstacle que perjudica.

Ex: Quin *vetigal de xiqueta! Sempre entre les cames.

variant formal: vitigal

cast. carga

ETIM. La forma normativa vectigal, del llatí vectigāle: tribut imposat damunt el transport de mercaderies.

Aportat per MMP

*enxisar

[aɲʧizáɾ] encisar v. trans. Captivar per un atractiu poderós (de bellesa, amor, gràcia).
Ex: Eixa bateta nova? *M'enxisa! Què no me la compraré?
ETIM. del cast. hechizar, der. de hechizo 'fetilleria', de l'adj. hechizo 'artificiós', der. de echo 'fet'.

Garbellar aigua

Expressió per determinar que no hi ha solució a alguna cosa o que no es pot aconseguir.
Ex: Deixa-ho. Açò és com garbellar aigua.
Aportat per PCV

No hi haure partida

Expressió que prové del joc de la pilota, però que s'aplica en contextos diferents.

Ex: *En eixes cartes no hi ha partida. Tots hem de tindre les mateixes condicions de treball.

Aportat per JC

Ser com un telet de ceba

Ser molt fi o prim.
Ex: Eixe full era més fi que un telet de ceba.
Locució adverbial
Aportat per JC

empeltrir-se

v. pron. Estat atribuït als teixits Impregnats, ben bruts: a la roba quan després de llavar-la es queda arrugada, ha perdut la suavitat i la qualitat pròpia del teixit.

Ex: La roba, la tinc empeltrida.

cast. entraparse.

ETIM. de enfeltrir-se. Prendre la roba mal rentada un color brut semblant al del feltre (DCVB).

Aportat per ACS i JDMM

Vegeu CDLPV

acoconar

v. Ajupir, fer caure per l'opressió d'una càrrega excessiva. En forma pronominal: acoconar-se.

Ex: Mira-la que acoconada està!

cast. agobiar, abrumar; acoqinar-se.

ETIM.mot romànic format damunt el kok-kok de les gallines i que té el significat de ‘ajupir’ (DCVB).

Aportat per VL

capó

Animal castrat. Amb valor ofensiu, poc home.
Ex: Estàs fet un capó. No tens vergonya de no haver-li plantat cara?
Referit als dit amb les ungles molt rosegades.
Ex: Serà possible? Mira quins dits més capons! Ni una ungla!
ETIM. del llatí capōne: castrat, capat.

Per cassoleta

Expressió per a dir que no se sap alguna cosa o que es vol saber.
Ex: Volem saber-ho ja! Per cassoleta, per cassoleta!
Origen segurament per l'accepció mallorquina de cassoleta: Reunió de persones amigues o lligades per comunitat d'intencions o interessos. És a dir: per amistat.
Definició provisional

ensobinar

v. Tombar d'esquena.
Ex: Si ho tornes a fer, te'n pegue una que t'ensobine.
ETIM. de sobines, amb l'esquena a terra. De la forma femenina de sobí (del llatí supīnu).
cast. de espaldas, supino.

còsquit

[kɔ́skit] o [kɔ́skis] subst. m. Colp fort al cap pegat amb els artells.
Ex: El mestre li va pegar un còsquit tan fort que el va deixar tremolant.
cast.: capón.
ETIM. Segurament de casc com en el cas de *cascarró que ha passat a *coscorró.
MCGM

abans

[aβáns] adv. de temps Aleshores, el temps passat; antigament, en altre temps. : « Són coses d’abans », « això és un costum d’abans » (reducció de sentit)

Ex: Això, filla, són coses d'abans.

cast. antes

sinònim: antigor

ETIM.: del llatí *abantĭus de abante, com *antĭus de ante per analogia de prius. (DCVB)

del llat. vulg. ab ante, compost de ab 'des de' i ante 'abans, davant', amb la -sadverbial, com sots, vers, etc. (GDLC)

nota: Llevat d'en algunes expressions, abans ha sigut substituït pel castellanisme *antes.

Pegar un dul

Pegar-li a algú al cap amb la punta del dit índex després de haver-lo retingut amb força amb el polze i haver-lo soltat de sobte.

Ex: M'a pegat un dul i m'ha deixat el cap coent.

Riure per baix del nas

Riure fals, dissimulat o astut.
Ex: Mira-la, mira-la. Es riu per baix del nas!
Riure com si els ulls no hi intervingueren.
aportat per RM

resquit

[raskít] subst. m. Benefici, contrapartida. Rescat.
Ex: Sempre cobra. No perd mai resquit.
Del verb resquitar o resquitar-se. Alliberar-se de la pèrdua, del perjudici sofert, adquirint una contrapartida equivalent.
ETIM.: probablement d'un creuament del cast. desquitar amb rescabalar.

No perdre patada

Aprofitar totes les ocasions que se'ns presenten, ser eficient i no "torbar-se amb brossetes", saber traure el "rasquit" a tot.
Ex: Tu no perds patada, eh? Estàs sempre en tot.
"no perdre patà"
Aportat per MCGM

grillat

adj. Pertorbat de les facultats mentals; massa agosarat.
Ex: No li deixes el cotxe que està grillat i te'l farà pols.
cat. or. guillat
cast. chiflado.
ETIM. segurament de guillat en contacte amb graellat (mig cremat) o amb l'analogia de tindre el cap ple de grills.

guilopo

subs. i adj. Hàbil, astut, que obra amb mala intenció; despert, deseixit.
Ex: La teua filla és una guilopa. Sap com traure’t els diners.
cast. pícaro, travieso.
cat. or.: Deixondit, entremaliat
ETIM: del cast. galopo, tret del fr. galopin ‘criat missatger' encara que ara mateix té el mateix sentit que el nostre.

esgolar

Deixar anar rossegant per un sòl llis.

Ex: Va esgolar i es va trencar el ballador de l'anca.

esgolar-se: refl. deixar-se anar lliscant.

Ex: Mira la xiqueta: s'esgola del carret!

cat. oriental: llenegar; cast. deslizarse.

ETIM. Segurament (amb sonorització de –c– en –g–), per especialització, del verb escolar -escolar-se: eixir-se’n un líquid d'un recipient, d'un lloc, passant per un forat, un conducte…

Record de l'autor: A la muntanya de Santa Anneta hi ha unes quantes roques allisades per generacions d'infants que reben el nom d'esgoladora.

topolar

v. intr. 1. Rebre un colp, normalment al cap. Vinculat al llenguatge infantil. 

Ex: Pobreta! Ha topolat amb el marc de la porta.

2. Fer impacte amb algú amb una força moderada.

Ex: Em vaig topolar amb ell quan girava el cantó. 

3. És una variant amb sentir passiu del verb topar. 

ETIM.: De l’onomatopeia topp- més la desinència -ul- (que expressa en llatí una acció poc important) i la terminació –are dels verbs de la primera conjugació.
CMV, JM, MCGM, JMN, SA

Anar a la plaça

Anar a comprar al mercat.

Ex: Me'n vaig a la plaça a vore si encara trobe peix.

El mercat sempre s'ha fet en llocs oberts dins del poble. Normalment a la plaça principal del poble o en una plaça especial, la del mercat. Quan no anaven a les botigues anaven a comprar a la plaça quan hi havia mercat. Era la plaça per antonomàsia, per damunt de tot.

A Oliva, el divendres és dia de plaça.

Estar més malalt que un sabater

Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades.
Aportat per JC

Fer una mampresa

Es diu d’una feina feixuga, dura.
Una gran mampresa.
Una tasca forta.
Aportat per TO

Estar en el plat i en les tallades

Es diu de la persona que sembla distreta o ocupada fent alguna cosa diferent al que està fent un grup o colla, i que en canvi és capaç o té un interés especial i facilitat per assabentar-se del que està passant o del que estan fent altres persones pròximes o estar en una conversa i assabentar-se del que parlen en una altra.

Aportat per TO

Sinònim: Dormint, dormint, fa rellotges.

Aportat per MCGM

Una menjada, una cagada

Es refereix a les criatures menudes però també a les persones que són desafortunades i la "claven" cada vegada que obrin la boca o fan alguna acció.

"una menjà, una cagà"

Aportat per MCGM

Ser complidor

Dit de la persona que sap quedar bé o té algun detall sense estar-ne obligada.
Aportat per CMN

triador

[tɾiaðóɾ]  o [tɾiaóɾ] subst. m. Tauler de fusta amb potes o cavallets que posem per fer els convits.

MM

Paréixer Peret de mitja raó

Fer o dir i retractar-se.
Igual vas avant que arrere, pareixes Peret de mitja raó.
Aportat per MCGM

Fer-se el sompo

Fer com qui no s’assabenta d’alguna cosa per fugir d’obligacions.
Aportat per TO

Res porta el diari

Quan passa una cosa greu o important, es sol soltar aquesta expressió.
Han mort a Bin Laden! Hòstia, res diu el diari!
Aportat per OT
Quasi res porta el diari!
Aportat per LLN

Fer una mampresa

Es diu d’una feina feixuga, dura.
Una gran mampresa....
Una tasca forta...
Aportat per TO

De repica’m el colze

Es diu d'una cosa que és quasi perfecta o d'una persona de qualitat elevada, de primera.
ser de...
tenir alguna cosa de....
Aportat per TO

No estar acabat de fer

Quan una persona no és psicològicament madura i templada.
Sinònims:
Faltar-li una cuita
Faltar-li una petxinaeta
Faltar-li un bull
Faltar-li un regó
Aportat pet TO

Any que carrega s’esguella

Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques...

Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte.

Aportat per TO

Passar en les millors cases i en les millors famílies

Llevar-li importància a alguna cosa,volent dir que a qualsevol persona li pot passar.
Ex: Això passa en les millors cases i en les millors famílies.
aportat per RM

Ser gentola vagarina

loc. subst. Ser gent delinqüent. Ser algú del que no et pots fiar perquè et pot enganyar, furtar…
Ex: Gentola vagarina! No em furtareu més ous!
gentola té un sentit menyspreador activat per per la terminació –ola. vagari és un sinònim de roder.
Presuposa una invectiva i un insult. Hi detectem el menyspreu del poble (sedentari) per la gent errant. 
A Oliva es pronuncia amb b-: gentola *bagarina.

bufo

[búfo] subst. m. Part de la capsa de llumins (caixeta de mistos) que es fa servir per jugar:
Ex: Vens a jugar a bufos?
ETIM: incerta
També és un malnom d'Oliva
vegeu bufa

bòtul

subst. m. Es diu d’algú que no sembla gens intel·ligent, que no té capacitat ni agilitat reflexiva.

Ex: Eixe home és un bòtul. Et mira com si no t'entenguera.

També es pot referir a un objecte gran, que molesta on està.

Ex: Eixa taula ahí és un bòtul.

ETIM. del llatí botulus: botifarra, embotit.

Sinònims: tronc.

No es troba a cap diccionari.

Al diccionari de l'alguerés: Recipient de llama, alt, rodó, amb· un mànec, emprat per prendre aigua, oli, etc. Dóna-me un bòtul; tenc de prendre aigua del pou. a: http://www.algueres.net

tànec

subs. m. Colp fort.

Ex: Li vaig pegar un tànec de braç i va caure de tos.

Tros gran d'alguna peça d'aliment.

Ex: S'ha menjat un bon tànec de pa amb sardines.

tànec no es troba a cap diccionari ni a cap document escrit que hàgem pogut compulsar. No obstant això és un paraula viva en el llenguatge vulgar.

La primera accepció la trobem a Pego, on té este sentit. 

Pel que fa a la segona accepció sembla que hi haja una alternança entre tànec i tango. tallar un tànec/tango de carn.

No en podem determinar per ara l'etimologia com que no siga de tango, verb llatí que significa 'tocar'. De fet si que hem sentit dir Li vaig pegar un toc, que també es diu en castellà (toque) com sinònim de colp.

especulacions

Cama!

[káma] Interjecció Exclamació per tal d’expressar el moviment de fer, caminar, córrer o de fugir.

Ex: Cama! Que tenim pressa.
Va eixir l’amo del tros i ell, cama!

ETIM: cama expressa la part pel tot; tot el cos es mou però el porten les cames.

Llançar a perdre

loc. verbal tr. i pron. Deixar-se anar, perdre la bellesa, la integritat física o moral; podrir-se, fer-se malbé.
ex: Esta pobra xica ja no és com era. S’ha llançat a perdre.
La pedregada ha llançat a perdre les taronges.
NOTA: llançar marca l’aspecte dinàmic de l’acció, la direccionalitat negativa.

Dir de carrileta

Expressar de memòria, ràpidament, normalment sense haver-ho raonat.
Ex: No és que sàpia, és que ho diu tot de carrileta.
de carrileta: com sobre carrils, com les vagonetes de manteniment del carril (carril per ferrocarril –tren–).
Locució adverbial

Animetes santes!

Aclamació que expressa sorpresa o temor.
Ex: Animetes santes! No vos havia sentit. No torneu a entrar sense dir res.
Les animetes santes són les ànimes dels fidels cristians que estan al cel amb Déu o encara al porgatori. Se’ls demana protecció.
Locució interjectiva

Anar roder

Anar sense rumb fixe, vagarejar.
Ex: No toqueu el gos. No sabem de qui és. És un animal que va roder.
roder: que va com al ritme de les rodes, pels camins; fugitiu i errant; bandejat, qui viu errabund i cometent delictes per alimentar-se i defensar-se. També és una altra forma de dir bandoler.
Locució verbal

Anar al tall al tall

Fer una activitat segons va venint, a ritme propi.
Ex: Deixa’l fer. Ell ho acabarà al tall al tall.
a tall o al tall: al gust, a oportunitat.
Locució adverbial

Anar a estall

Fer una activitat amb molta pressa; fer un treball pagat a proporció.
Ex: Caram! Ja has acabat? Has anat a estall!
No hi ha qui vaja a jornal. Ara tots anem a estall.
estall o destall: sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta.
Tot i que sembla que ve del castellà destajo, també podria porcedir de “al tall” des d’una forma antiga amb article salat: a+es tall. En català oriental: escarada.
Locució adverbial

Fer isetes

Fer malifetes, trapelleries infantils.
Ex: Bé, podeu eixir al carrer però no feu isetes.
iseta: etimològicament ve de etcètera. En la literatura jurídica medieval trobem sentències en què el jutges enumeraven els delictes més importants dels condemnats i quan arribaven als delictes menors, per menyspreables, els resolien amb un et cetera. començà a aparèixer escrita la nostra iseta al final de la llista de delictes. (Francesc Mompó)
Locució verbal

Ser la figa mandanga

Situació poc seriosa o inconsistent.
Ex: Ja no hi torne més. L’acte era la figa mandanga. 
mandanga (castellanisme): gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses; calma excessiva; ximpleria, conte.
Variant: ser una mandanga.
Locució adjectiva

Ser figa de mal oratge

loc. adj. Tindre mal caràcter.

Ex: No li faces cas, s’enfada per no res. És una figa de mal oratge.

Les figues necessiten sol per tal de madurar. Les que creixen amb mal oratge no són agradables de menjar, es fan agres.

AST

Estar apegat amb saliva dejuna

Estar enganxat de forma poc segura.
Ex: No toques la fusta, que està enganxada amb saliva dejuna.
saliva dejuna, saliva que no té consistència perquè no se n’ha segregat prou per no haver menjat encara.
Locució adverbial

Estar mal averiguat

Estar mal fet, mal acabat o desordenat. Per extensió també pot referir-se a algú immadur o amb alguna deficiència psíquica.
Ex: Filla! Quin armari més mal averiguat!
*averiguar: apanyar una cosa, aclarir-la, posar en ordre. És un castellanisme molt arrelat. La primera mostra escrita que en tenim es de 1629.
Locució adverbial

Estar en dansa

Fer alguna cosa, estar actiu.
Ex: Està en dansa des de les sis del matí; no para.
dansa expressa moviment coordinat i interromput.
Locució adverbial

Estar encantat

loc. verbal Estar fora de la realitat, estar distret, tindre poca agilitat mental.
ex: Escolta’m! És que sempre estàs encantat!.
encantat fa referència a ser víctima d’un encanteri, d’un encantament (obra d'art màgica).

Estar fet un huendo

loc. verbal Tindre molta picardia.
Ex: Quines coses diu el xiquet! Està fet un huendo.
*huendo: donyet, follet ve del castellà duende que va passar a *duendo" i a *huendo.

Anar a jaure

loc. verbal Gitar-se, ajaure's, ficar-se al llit. Per extensió anar-se’n a dormir.

Ex: Ja són les dotze! Me’n vaig a jaure.

A Oliva moltes persones majors ho consideren una forma vulgar de dir que se'n van a dormir.

Anar a escampar el poll

Anar-se'n o dir-li a algú que se'n vaja.
Ex: Au! Escampa el poll!
Normalment dit amb displicència o agressivitat.
escampar el poll Es tracta l'interpel·lat de pollós, és a dir infectat de polls, i se li demana que els deixe caure a un altre lloc d'on està l'interpel·lant.
Locució adverbial

Anar a ensenyar-se a...

Forma d’expressar anar a aprendre.
Ex: Me’n vaig a ensenyar-me a cosir.
La clau és que posa més la força en l’acció personal d’aprendre que no en la participació de l’ensenyant.
Locució adverbial

Anar a la casa on no pasten

Ser mort. Anar al cementeri
Ex: No et faces il·lusions. Tots anirem a la casa on no pasten.
pastar o fényer és una referència a l’acció de fer pa. Al cementeri els morts no necessiten menjar.
Locució adverbial

Ser un galipau

Ser una persona llesta. Es diu sobretot als xiquets.
Ex: Estàs fet un galipau. Com ho has fet?
galipau és la forma dialectal de gripau (que ha desaparegut a Oliva, substituïda per *sapo. galipau també és el malnom dels habitants de Forna.
Locució adjectiva
Definició provisional

Anar-se’n pel vedat

loc. adv. Efecte de l’entrada d’aigua o d’aliments per la tràquea que provoca sensació d’ofegament.
Ex: No podia ni respirar. Se me n’havia anat el glop pel vedat.
vedat el sentit de 'prohibit'.
A Oliva molts en fan una adaptació: Se m'he n'ha anat a la séquia del Vedat!
La Séquia del Vedat és un lloc de pesca regulada o fins i tot un lloc on no es podia caçar. Variació: anar-se'n al vedat.

Ser més llarg que el sermó de Santa Anna

Ser molt llarg de temps.
Ex: Esta conferència és més llarga que el sermó de Santa Anna.
Referència al sermó, fet tradicionalment per un frare franciscà, que tanca la processó del Viacrucis de Divendres Sant a la muntanyeta de Santa Anna. Hi solen quedar molts jóvens per poder planificar el diumenge de Pasqua. Com que cal estar callat durant el sermó, sembla que es faça llarguíssim.
Locució adverbial

Passar més fam que Garró

Passar moltíssima gana, una necessitat extrema.

Ex: Ai fill! Quan va acabar la guerra vaig passar més fam que Garró.

Garró és un malnom del qual no hi ha referència.

Curiositat: Garrone és un personatge de la novel·la Cuore d'Edmundo D'Amicis (1846-1908) que, curiosament, passa molta fam.
Esta expressió no és només d’Oliva.
Locució adverbial