rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).

cast. romper

2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

cast. romper, roturar. 

ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 

3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 

ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 

ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.

diàleg dels informants 

–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".

–Rompre el dia, a la eixida del sol.

PSM, FXLI, FP