Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA O. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA O. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’agost del 2013

obrar

[oβɾáɾ] v. tr. o intr. Fer obra de construcció; edificar. 
ex. Ja han començat a obrar al pati del costat de ma casa.
ETIM.: del llatí opĕrari, mat. sign.
vegeu anar a l'obraobrer, obra, fer obra

dijous, 15 d’agost del 2013

orda

[óɾða] orde subst. f. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada. 
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.
cast. orden 
ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre' 
diàleg de l'informant 
–Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant. 
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro
PSM, JM

dilluns, 25 de juny del 2012

Olor de boles

loc. subst. olor de naftalina fig. Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen. 
ex: El nom mateix d'aquell casino ja *fea olor de boles. 
vegeu boles

dilluns, 21 de maig del 2012

onça

[ónsa] o [ónza] unça subst. f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 1 onça = 28,3495231 grams
cast. onza
ETIM: del llatí ŭncĭa, mat. sign.

diumenge, 4 de març del 2012

orso

[óɾso] ós subst. m. 1. Mamífer carnisser plantígrad del gènere Ursus, de pelatge abundós i cua molt curta.
cast. oso.
2. fig. Persona poc sociable, esquerpa.
ex: Quin orso! passa pel teu costat i… ni cas!
cast. huraño.
3. fig. Persona molt peluda.
ex: És un orso! L'hauries de vore en *tratge de bany! 
ETIM.: del llatí ŭrsu, mat. sign.
orso

divendres, 23 de desembre del 2011

Ou, ou, quina meravella!

(font: La Soca)
Esta nit és nat un Xic
de la més bella Senyora,
sens poder trobar abric,
a qui el cel i terra adora,
entre la mula i el bou,
Ou, ou,
restant sa mare donzella,
quina meravella!

Davall d’un roín portal
i de una pobra Mare
naix lo Rei universal
per a que lo món repare,
sens tenir tan sols un sou
ou, ou,
sinó la pura mamella,
quina meravella!

Lo infant no té bolquers
ni sa mare ab que comprar-los,
i Josep no té diners
ni troba de qui amprar-los,
ni en l’olla carn de bou,
ou, ou,
ni prou de pa en la cistella,
quina meravella!

Lucifer va tot torbat
per no entendre aquest misteri,.
de tot lo veig contrastat,
puix perdrà prest son imperi;
bramant ne va com un bou,
ou, ou,
bé podrà portar esquella,
quina meravella!

Adam i Eva cantant
estan ab molta alegria,
i Jesús està plorant
de fred dins de l'establia,
i l'estança tota es plou,
ou, ou.
sense carbó ni una estella,
quina meravella!
(Anònim Segle XVI Oliva, la Safor) 

Nadala treta d’un manuscrit del segle XVI –ara desaparegut– guardat a l'arxiu de l’església parroquial d’Oliva (Santa Maria?) que va copiar el canonge Roc Chabàs i que va publicar l’any 1886 a “El Archivo” (núm. 34:270). L'edició amb l'ortografia actual es troba al Cançoneret de Nadal de Manuel Sanchis Guarner (1960, 1973, 2006). Cantada per Josep-Lluís Valldecabres a l'enregistrament Nadal valencià II  (1980).

dimecres, 21 de desembre del 2011

Oli en un cresol

Posar oli en un cresol: aplicar un remei molt ràpid i eficaç. 
Anar [com] oli en un cresol: anar bé. 
Ser [com] oli en un cresol: fer efecte positiu. 
cast: Ser mano de santo
diàleg dels informants:
–Xica... va ser... Oli en un cresol! 
–Anar "oli en un cresol" significa anar bé la cosa, marxar bé. 
vegeu cresolLa Mare de Déu…
XL, JC, NLL,

diumenge, 16 d’octubre del 2011

oronella

[oɾonéʎa] oroneta oreneta orenella subst. f. Ocell de la família de les hirundínides, espècie Hirundo rustica, de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos; ve de l'Àfrica en la primavera i fa els nius de fang sota les cornises i finestres, i en acabar-se l'estiuada emigra a grans grups cap a terres africanes.
cast. golondrina
ETIM.: d'un llatí vulgar *hirundĕlla, der. de hĭrŭndo, -ĭnis, mat. sign. que hauria donat un *eronella, orenella per metàtesi i oronella per assimilació.
JB
oronella (font: rafelmas)

divendres, 14 d’octubre del 2011

L'ou i el poll

loc. substantiva tot Expressa un valor notable de conjunt. 
Si et menges l'ou no tens el poll i si vols el poll  cal que et resignes a no menjar-te l'ou.
Amb verbs de valor o de desig.
–Això costarà l'ou i el poll; no veus que és autèntic?
–Mira que és profitosa, voldria l'ou i el poll.
MCGM

dimecres, 22 de juny del 2011

òbila

[ɔ́βila] subst. f. òliba Ocell de la família dels titònids estrígiformes, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca.
cast. lechuza.
ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla, mat. signif.
La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies.
òbila strix flammea


diumenge, 12 de juny del 2011

Oliva, poble d'anguiles…

Oliva, poble d'anguiles,
bona terra "pa" melons.
Miramar, Daimús i Piles.
Vaja què tres poblacions!
Oïda a un xicot de Palmera, llaurador ell, allà pels anys 70.
Cento, saforenc de Cullera

dijous, 9 de juny del 2011

Oliva

[olíva] topònim.
ETIM.: d'origen possible preromà, prové de l'àrab o del berber –nom de la tribu Awraba?– اوربة
Es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià han alternat fins al segle XVI els termes Orive i Oliva, finalment va prevaldre Oliva.

dimarts, 24 de maig del 2011

obra

[ɔ́βɾa] subst. f. Treball i tasca de construcció o de reparació d'edificis, murs, etc.
Ex: Anar a l'obra és un treball molt pesat.
ETIM: del llatí ŏpĕra, acusatiu plural de ŏpus 'obra'.
És l'obra per antonomàsia.
vegeu obrar, anar a l'obraobrer, fer obra

dissabte, 21 de maig del 2011

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.
Ex: El tio estava ormejant la barca.
2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".
Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.
cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.
ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.
FPI

dilluns, 16 de maig del 2011

obrer (de vila)

[oβɾéɾ] Obrer de la construcció. Nom tradicional, substituït per obrer, per antonomàsia.
ex: Era obrer però li agradava anar a defora els dissabtes.
cast. albañil
loc. substantiva Obrer de vila o de cases: mestre de cases, paleta (DCVB)
nota: La societat rural oposa l'obrer al llaurador, tot i tenint en compte que no en el sentit d'obrer 'de fàbrica' sinó 'de vila'.