A qui es burla, el dimoni li furga

Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen derivar.

De vegades el resultat sol ser-ne immediat i físic (com ara caure un bac).

Entre veros i no veros…

Entre veros i no veros 

una *uela dins d'un cossi, 

i un *uelo segant canyot 

*en una *galtà mata un burro.

diàleg dels informants

–Entre veros i no veros: entre veritats i mentides.

–S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa.

–Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res!

–Jo, entre veros i no veros, ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora.

ACP, MCGM, PSM, APM

Arrancada de rossí…

Arrancada de rossí,

parada de matxo.

Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats (parada) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo, de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini.

vegeu rossí, matxo 2

diàleg dels informants

*Arrancà de rossí i *parà de burra 

La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca

La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra.

Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro...

APM, LLN, JBM, KMV

Diners i paraules!

–Quant t'ha costat? 

–Diners i paraules!
…i raons amb l'amo!

La resposta deixa clara que la pregunta és indiscreta. Remet l'interlocutor a les claus del comerç: el regateig, el tracte –paraules– i el pagament –diners.

RMS, MCGM

Ja s'ha constipat…

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull!

Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull.

Es pot relacionar amb l'expressió 'El delicat / la delicada de Gandia'

vegeu Xiricull

JSP

Casa, la que càpies…

Casa la que càpies, 

terra la que pugues.

Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola.

PSM

Papa, nona…

Papa, nona i gos fartó.

ex. Eixe? Què pots esperar d'eixe? Ell… Papa, nona i gos fartó.

Frase feta per qualificar algú com no gens actiu, pereós, amb no gens d'iniciativa, amb una actitut burgesa a l'estil de la dita És l'ofici del burgés menjar, jaure i no fer res.

CMN

Als jóvens…

Als jóvens,
pa blanet.
Expressa la falta d'experiència i de consistència de la joventut.
APM

No patisques jopetí…

No patisques jopetí, 
que si has perdut les mançanes, 
els traus encà(ra) els tens ací!
Expressa situacions que tot i semblar-ho, no són tan desesperades com podrien semblar.
APM

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

Gallina vella...

Gallina vella fa bon caldo.

Dita que remet a la bondat de les coses antigues i a la valoració positiva de les persones majors. En comparança amb el valor culinari de la carn de gallina per tal de donar-li substància i gust al caldo.

JBM

A la rebolica…

‎A la rebolica, 

si em pica 

o no em pica.

Se sol dir quan hi ha desordre. 

MCGM

Caldera vella, bonys i forats

1. Referència a la vellesa: estat de salut minvant i ple d'alifacs.

2. Referència a la sort: mala sort generalitzada. 

En valencià, també: Caldera vella, bony o forat.

cast: A perro flaco todo son pulgas.

La cançó de l'enfadós

loc. subs. Referència a la insistència molesta i impertinent: se li diu a qui repeteix moltes vegades les coses.

ex: No et canses mai del tema? Açò ja és la cançó de l'enfadós.
cast: El cuento de nunca acabar

vegeu enfadós

MCGM

Déu *mos lliure…

Déu *mos lliure d'home roig,

pedra redona i gos pelut,

primer fotut que conegut.

Refrany lligat al prejudici envers la forma de ser els hòmens pèl-rojos

MCGM

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,

que en el cielo está escrita 

y en la tierra bautizada,

líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 

perquè veu eixos tres núvols: 

un de pedra, un de foc,

i un de la mala ventura; 

que no em faça mal a mi, 

ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva

L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...

MFS

Fia't només de…

Fia't només de qui tinga la palma de la mà peluda.

Consell i dita que expressa desconfiança extrema. Equival a l'expressió No et fies mai de ningú.

NLL

A qui no té faena…

A qui no té faena, 

Déu li'n dóna.

Dita per tal de remarcar que sempre hi ha alguna cosa a fer. Sol dir-se amb ironia, sobretot quan la faena o la ocupació no són vitals o a més a més són poc valorades o fins i tot supèrflues.

MCGM, JMN

Bona nit, cresol…

Bona nit, cresol,

que la llum s'apaga.

Dita tradicional  s'emprava quan es perdia o desapareixia una cosa quan menys era d'esperar.  

Actualment se sol dir com expressió per tal d'acomiadar-se i donar la bona nit en contexts de familiaritat.
cast: Apaga y vámonos.
vegeu cresol

LLN, VCP, MCGM, BS, VV, JB, ACS, JC, MLC, CMN

Qui no suma…

Qui no suma se n'ix. 

Sol començar amb un adverbi actualitzador de lloc: Ací, qui no suma se n'ix!

Expressió per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està ben acabat, que ningú no és perfecte. Remet a l'acabat imperfecte de les obres que retenen l'aigua: des de les la perden per filtració fins les que la deixen escapar 

Una altra interpretació és que vol dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament). 

Una tercera interpretació remet a expressar que la falta d'iniciativa deixa al marge de la situació o de l'ocasió. En aquest cas la referència va lligada a la capacitat d'aportat o de guanyar per tal de quedar-se al joc.

vegeu Qui s'encanta…

LLN, APM, MCGM, AM