dilluns, 19 d’agost del 2013

Estar fet un gínjol

loc. verbal Estar fet (o anar fet) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat.
també: (anar) més mudat que un gínjol.
CPG, PCV

gínjol

gínjols
[ʤíɲʤoɫ] subst. m. 1. Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinosa i dolça, agradable al paladar i que recorda al tastar-lo el gust de la poma. Fruit de tardor.
cast. azufaifa.
2. per ext. Bony.
ex. Porta al front un bon gínjol!
ETIM.: del llatí zizyphum, mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula?) (DCVB)
del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. ζίζυφον (zízyphon), íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus). (GDLC)
vegeu ginjoler
DSS

ginjoler

ginjoler
[ʤiɲʤoléɾ] subst. m. Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris (Ziziphus jujuba), que es fa alt de dos a quatre metres, amb branques tortuoses, fulles alternes ovades dentades o dístiques i quasi sèssils, de flors menudes pentàmeres groguenques i de fruits drupacis arredonits, ovats i rogencs quan són madurs (gínjols). La fusta, molt dura,es fa servir per a la fabricació d'instruments musicals, sobretot de dolçaines. 
cast. azufaifo
ETIM.: de gínjol
vegeu gínjol
DSS