*monflorita

[monfloíɾta] subst. m. Efeminat.

ex: Si ixes vestit *aixina al carrer pensaran que eres un *monflorita. 

ETIM: potser del cast. manflorita des de pres del gr.-llatí hermaphroditus 'Que té els òrgans dels dos sexes'.

A hora horada

[aɔ́ɾaoɾá] loc. adv. de temps Molt tard, a última hora, normalment de la nit.

ex: No m'agrada arribar a hora horada, després vaig tot el dia com cagalló per séquia.

vegeu A deshora

cabiscol

cabiscol

[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.

2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!

ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant

Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".

JM

estesa

[astéza] subst. f. 1. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguen, s'assolellen, s'oregen, etc.

ex: Fa unes esteses…! Clar, *en tant de fill!

cast. tendido. 

2. Conjunt de coses escampades o espargides per terra o en sentit predominantment horitzontal.

ex: I aquelles esteses de cacaues al sol, a la porta de casa… Te'n recordes?

cast. tendalera. 

ETIM.: forma femenina de estés, participi passat del verb estendre.

MCGM

estesa (font: Nati Almao)