catxutxo

[kaʧúʧo] catxutxa (f.) [kaʧúʧa] adj. dim. de catxo.
Ex.: Eixa flor està catxutxa.
SA, MCGM

catxo

[káʧo] catxa (f.) [káʧa] adj. Ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, esclafat.

Ex.: Des de que ha mort la dona, sempre el veus *en el cap catxo.

cast. bajo, gacho.

ETIM:.: pres de l'aragonès cacho, cast. gacho, mat. sign. 

Ja plou, ja plou…

Ja plou, ja plou,
ja plou, caragol,
la lluna i el sol.
Ja plou aigua menudeta	Ja plou aigua xicoteta
la barqueta se'n va al vol	la barqueta se'n va al port
com si fóra Marieta
que el seu nóvio no la vol
Ja plou i plourà,
farem un replà
de plata i romer,	de pedra i morter
catxutxo, catxutxo
com un garrofer.

MCGM, SA, PSM

Carracuca

Personatge literari popular a tot Espanya al qual es fa servir en nombroses expressions de caràcter negatiu, pintoresc, excessiu o burlesc del nostre llenguatge. Hi ha moltes frases i expressions on es realitzen comparacions exagerades amb ell, com per exemple: "Està més mort que Carracuca", "Tinc més fam que Carracuca", "Està més a soles que Carracuca", "És més vell que Carracuca", "Es més llest que Carracuca", "És més lleig que Carracuca", "Està més perdut que Carracuca"…

Apareix a l'obra de teatre La sombra de Carracuca! de Constantí Llombart, estrenada a València el 1876. En aquesta obra el personatge figurava com mort, encara que després realitzava aparicions retrospectives a l'escenari.
AL, LLN

Ser una Poala

Referit a una mala dona, amb mala vida o mals propòsits.

Per deformació: "ser una peala".

Documentat a Amo y señor o La refeanera valensiana d'Estanislau Alberola i a L'agüela Puala de Constantí Llombart.
diàleg dels informants:
–Ser una bona Poala és equivalent a "ser una bona penyora" però més fort i més lleig (TR, 81 anys).
–La uela Poala.. ho déiem molt també, sobre tot a les xiquetes "güendes" i que tenien eixides de més majors.. I continuava: eres la uela Poala, però a mi no em poaràs.
–Me'n recorde que acabava la historieta dient : "Eres, eres i seràs, tu eres la uela Poala però a mi no em poaràs"
–Lo de la uela Poala es part de una jota
JDMM, CMN, MCGM

serrat

[serát] serrada (f.) [serà] adj.  1. Espés, clos (parlant de barba, vegetació, etc.). 

Ex.: Era un home prou cerrat de barba.

2. fig. Clos, absolut (referit a manera de parlar). Parlar serrat: parlar una llengua amb tot l'accent propi dels nadius, de manera poc intel·ligible per als forasters.

cast. cerrado.

ETIM.: del verb serrar, del llatí serare, ‘tancar’, amb la r canviada en rr per analogia d'altres mots com ara el cast. cerrar.

Documentat en Ramon Llull i Narcís Oller amb la la grafia cerrat.

CMN, VCP