rascló

[raskló] subst. m. 1. Au de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris blavós a les inferiors i castany (bru oliva)  a les parts superiors amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls.

2. rascló, -ona [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura.

ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset!

Diàleg de l'informant

Un xiquet flaquet que no para *quet?

CMN

rebuig

[reβúʧ] subst. m. 1. Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.

ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols?

cast. rehusamiento, desechamiento.

2. Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.

cast. desecho, rezago.

ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig.

3. Cosa de mala qualitat; persona menyspreable; deixalla.

ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig.

ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.

*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 

ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 

ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.

vegeu rebuig

diàleg de l'informant 

Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.

PSM

rossí

[rosí] subst. m. 1. ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders. 

ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.

2. Cavall vell, decadent i flac, de poc vigor per al treball.
ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro.

3. fig. Beneit, curt d'enteniment.

ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades!

cast. rocín

ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa
d'una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'.
PSM

rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)

rinxo

[ríɲʧo] prep. Ran, a la vora

a rinxo loc. adv. de lloc o de mode Ben a la vora, quasi tocant.

Ex: Veus aquell pardal que vola a rinxo terra? 

cast. cerca de, a ras

ETIM.: desconeguda; només documentada a la Safor. 

diàleg de l'informant
Una expressió que ja no escolte massa: "a rinxo" per expressar "a la vora de", "tocant a". 
- La pilota ha passat a rinxo del pal 
- Cus-li el vivet a rinxo del sesgo 
- Te una piga a rinxo del nas.
APM

NOTA: Jose Grargallo Gregori documenta 'A rinxo ranxo': Quasi tocant, quasi a nivell d'alguna cosa a http://www.elrefranyer.com/ref/a-rinxo-ranxo

ramutxa

[ramúʧa] ramulla subst. f.  Rama menuda, conjunt de branques primes.

ex. Si lleves la ramutxa, l'arbre respira millor.

cast. ramojo, escamojo.

ETIM.: der. de rama,  a partir de ramus 'branca' que, per formació analògica del ll. folia, pl. de folium 'fulla' amb un sufix fossilitzat diminutiu despectiu -utxa (por ser per contacte amb el sufix cast. -ucho).

ramutxa

rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).

cast. romper

2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

cast. romper, roturar. 

ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 

3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 

ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 

ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.

diàleg dels informants 

–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".

–Rompre el dia, a la eixida del sol.

PSM, FXLI, FP

Rosiues

[rozíwes] subst. propi. f. diminutia afectiu superlatiu de l'antropònim Rosa.

ex: Rosiues, bonica! Vine a la mare!

ETIM: Cal destacar com en este cas el diminutiu -iua (<-iu) passa a plural formal sense perdre el valor singular.

rescaldada

[reskaldà] escalfor, sufocació subst. f. Calor sufocant, aire molt calent; calorada; sensació psicofísica de calor produïda per la timidesa o per un pensament sobtat o colpidor. 

ex: M'ha vingut una rescaldada i me n'he *enrecordat que m'he deixat el dinar al foc! 

cast.: sofocón. 

ETIM: construïda sobre el verb cast rescaldar 'tornar a escaldar' amb el sufix f. -ada de participi de passat. 

diàleg de l'informant: 

Fer memòria de sobte d'algun fet que requereix una certa urgència d'acció. Supose que fa al·lusió a la calorada que et ve en vore't immers/a en una situació així de responsabilitat, havies de fer una cosa necessàriament i... "com la mort de cent anys" (expressió molt emprada al meu voltant) se t'havia oblidat! 

APM

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 

ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat... 

ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.

diàleg de l'informant: 

Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 

APM

ramassada

[ramasá] subst. f. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada. 

ex: No va ploure massa, només unes quantes ramassades. 

cast. chaparrón, chubasco. 

ETIM.: del participi passat de ramassar, de ramàs des del llatí ramu 'ram'.

rango-marrango

[ráŋgomaráŋgo] adv. de mode xano-xano, xino-xano Caminant a poc a poc; anar o fer sense pressa però sense pausa.

ex: I ella, rango-marrango, se n'anava a visitar la seua germana.

cast. despacito.

vegeu xano-xano

nota:

En mallorquí rango significa 'persona bruta'.

APM

rabassa

[raβása] o [reβása] subst. f. Part inferior de la soca d'un arbre o arbust generalment més gruixuda i resistent, que creix i que està coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. 

cast. cepa. 

ETIM.: probablement del llatí tardà *rapacĕa, derivat del llatí clàssic  rapum, des del llatí vulgar rapa, 'nap rodó', per les arrels voluminoses d'este vegetal.

Malnom d'Oliva, també Rabasseta.

APM

Rabdells

[rapdéʎs] topònim "Rabdells, partida [i platja] d'Oliva, també [de l'arrel ribāt], amb sufix "superlatiu islàmic"; o sigui format amb el mateix Ribat el·lah 'el ribat (caserna fortificada) sublim' o simplement amb Ràpita" Coromines (VI, 341b37).

ETIM.: de l'àrab clàssic ribāt (رباط), ‘monestir fortificat a la frontera’ o de l'àrab dialectal andalusí rābiṭa, edifici musulmà, militar o religiós, situat a la frontera o en un lloc apartat.

diàleg dels informants: 

–L'any 2007 es va estrenar una obra en el certamen de marxes mores i cristianes d'Oliva; el compositor volia posar-li Rabdells perquè precisament en la partida del terme va escriure les primeres notes; el problema és que hi havia una fanfara (escrita per Josep Malonda) que ja portava el nom de Rabdells. Li vaig suggerir Rabell, que és el nom de la marxa. I per què Rabell? I què té a vore amb el comentari? Precisament per les definicions de Rabell 1. RABELL m. Antic instrument músic, a manera de violí de tres cordes (Labèrnia-S., Fabra Dicc.); cast. rabel. (V. rabeu). 2. RABELL m. Olivera borda (segons Fabra Dicc. Gen.). És forma incorrecta; cal escriure ravell. (V. ravell). O siga que la marxa mora Rabell fa referència d'una banda a un instrument musical, i d'altra al topònim del poble. Rabell-Ravell és una forma (poc comú) de dir l'ullastre, una espècie d'olivera borda. És possible que Rabdells tinga alguna similitud, que siga una deformació de Rabell-Ravell-Ravanell. (i els plurals) O potser estic totalment desencertat. De qualsevol forma, és una simple suposició a la qual no ha seguit cap investigació... 

–Jo crec més que la paraula ve de la composició Rab-dells. Rab és una paraula árab, el que passa és que no se que vol dir. Llavors caldría investigar més per aquesta descomposició perquè totes les paraules que acaben amb dell solen ser compostes […] per exemple "Capdell". 

–La paraula "tarbiah" prové del verb "rabab" i el sustantiu és "Ar-Rab", que significa propietari, mestre i reformador. Podria tindre algo a veure. El mossàrab també es "musta'rab". 

–Hi has els topònims "Ràbida" i "Ràpita" al Principat.

–[Rabdells] ve recollit al Onomasticon Cataloniae de J. Coromines: partida d'Oliva, arabisme, Consultar article "La Ràpita". VI, p 341 –. 

FXLI, NLL, MLC, MAFS, FMB, JNG

platges i partides dels Gorgs i de Rabdells

rascar

[raskáɾ] gratar v. 1. tr. Fregar amb algun cos dur sobretot per fer desprendre d'un altre cos alguna cosa.

ex: Si rasques tan fort faràs saltar la pintura.

cast. rascar.

2. tr. i pron. Fregar o fregar-se amb les ungles.

ex: Quina picor! Rasca'm, rasca'm!

cast. rascar, rascarse 

3. intr. Ser raspós.

ex: La falda li rascava les cuixes.

4. Fer un soroll de fregament poc fi. 

ex: Si no embragues bé, el motor rasca.

5.. tr. pop. Tocar malament (un instrument musical de corda).

ex: Tocar la guitarra? Rascar-la, voldràs dir!

6. intr. Fer una llaurada o cavada superficial; tallar les herbes o la brossa.

ex: Ara toca rascar, més avant ja tonyarem.

ETIM.: del llatí vulgar *rasĭcare, freqüentatiu de radĕre (participi rasus) 'raure, afaitar'

MCGM, JM

Rascar-li l'espina al matxo

loc. verbal En referència a fer coses inútils, a perdre el temps.
vegeu rascar i matxo

MCGM

remullar

[remuʎáɾ] o [aremuʎáɾ] v. tr. 1. Posar una cosa en contacte amb un líquid: aigua, vi, etc., perquè es dessale, se n'amare, etc.; banyar (mullar) molt.

ex: Has posat a remullar els cigrons?

cast. mojar, remojar.

2. Refrescar; beure; beure (normalment alguna beguda alcohòlica) per celebrar alguna cosa.

ex: I quan el remullem, el teu ascens?

cast. remojar.

ETIM.: del llatí remŏlliāre, ‘ablanir’, ‘ablanir per la humitat’, ‘mullar’.

diàleg dels informants:

–[M'he xopat] i estic feta un remull! 

–O xopeta. 

–Estic arremullà(da).

MCGM, LLN

Crístina…!

[kɾístina] o [kɾistína] inici d'interjecció lligada al renec blasfem que fa servir el nom de Crist. Per tal d'evitar la blasfèmia es fa acabar amb la terminació -ina que recorda el nom propi femení i a més se li sol afegir substantius o adjectius rotunds. Cristina marinera! Cristina món! No obstant això, no perd notes del renec com ara quan s'inicia l'exclamació amb el prefix re- reiteratiu: Recrístina…!

És una exclamació vinculada sobretot al llenguatge femení, poc donat a la blasfèmia.

MCGM

reballar

[reβaʎáɾ] v. 1. tr. Llançar amb força, amb violència; llançar enlaire.

ex: Li va reballar de braç la botella en tot l cap.

cast. arrojar 

2. pron. Llançar-se amb força cos i tot.

ex: Es va reballar un bac que tot pensàvem que no la contava. 

cast. arrojarse, tirarse

ETIM.: segurament alteració de rebel·lar.

JC, CMN

raca

[ráka] subs. f. 1. Profit, guany que es trau d'una cosa. S'usa en la locució no traure raca (cast. sacar raja).

ex: Li va demanar ajuda i no va traure raca.

2. Forma emfàtica per expressar la loc. adverbial negativa no res de no res. Se sol reforçar amb l'adjectiu pelada. La forma absoluta és No raca prelada [no ráka pelá].

ex: Està molt fosc tot. No veig raca pelada.

ETIM.: de raja, de l'expressió col·loquial No sacar raja 'no traure profit'. La incorporació a la llengua popular va vindre donada segurament per la semblança fonètica amb res per la ròtica vibrant [r] i per la força emfàtica atribuïble a la velar sonora {k]. De fet l'etimologia popular la fa sinònim de res.

DG, GB, JM, PSM, JB, RM, MLC, CMN