dimecres, 11 de maig del 2011

mandoquejar

v. Manipular o intentar dirigir una activitat.
Ex: Si la deixes fer ho mandoquejarà tot i no podràs fer-ho com volies.
Aportat per JB

*mandoquer

[mandokéɾ] o [mandokéɾo] subst. i adj. mandoquera (f.) Persona a la qual li agrada dirigir o marcar pautes: algú que actua amb una curiositat poc apropiada.
Ex: Mira quin mandoquer. Ja s'ha presentat voluntari.
ETIM.: desconeguda.
JB
Hipòtesi: del cast. o de l'aragonés. construït sobre els verbs mando i quero o sobre el subst. mando 'comandament' i el verb *quero del llat. *quaerere, és a dir 'que vol i/o que demana comandament'. No deixa per ara dec ser una etimologia popular.

gatxonar

[gaʧonáɾ] v. Mesclar ingredients líquids i sòlids. 
ex: La meua iaia em deixava gatxonar quan feia la pasta de la coca en llanda.
ETIM.: incerta. Potser que emparentada amb gatxull: 'fang clar i fondo' i amb el cast: gacha
vegeu gatxull 
diàleg dels informants 
–Aclarir faenes de casa o de l'hortet? 
–No, tocar. Per exemple "A este xiquet li agrada molt gatxonar el menjar".
–Gatxonar, mandoquejar i mesclar líquids i sòlids? 
NLL, MCGM, RMS, LLN

rebutger

[reβuʤéɾ] subst, m. *rebutgero, Persones que compraven taronges de repom, gelades o del terra, és a dir, rebuig.
JC