mandoquejar

v. Manipular o intentar dirigir una activitat.
Ex: Si la deixes fer ho mandoquejarà tot i no podràs fer-ho com volies.
Aportat per JB

*mandoquer

[mandokéɾ] o [mandokéɾo] subst. i adj. mandoquera (f.) Persona a la qual li agrada dirigir o marcar pautes: algú que actua amb una curiositat poc apropiada.

Ex: Mira quin mandoquer. Ja s'ha presentat voluntari.

ETIM.: desconeguda.

JB

Hipòtesi: del cast. o de l'aragonés. construït sobre els verbs mando i quero o sobre el subst. mando 'comandament' i el verb *quero del llat. *quaerere, és a dir 'que vol i/o que demana comandament'. No deixa per ara dec ser una etimologia popular.

gatxonar

[gaʧonáɾ] v. Mesclar ingredients líquids i sòlids. 

ex: La meua iaia em deixava gatxonar quan feia la pasta de la coca en llanda.

ETIM.: incerta. Potser que emparentada amb gatxull: 'fang clar i fondo' i amb el cast: gacha. 

vegeu gatxull 

diàleg dels informants 

–Aclarir faenes de casa o de l'hortet? 

–No, tocar. Per exemple "A este xiquet li agrada molt gatxonar el menjar".

–Gatxonar, mandoquejar i mesclar líquids i sòlids? 

NLL, MCGM, RMS, LLN

rebutger

[reβuʤéɾ] subst, m. *rebutgero, Persones que compraven taronges de repom, gelades o del terra, és a dir, rebuig.
JC