bovar

[bováɾ] bogar Lloc on es crien boves en abundància.
cast. espadañal. 
ETIM.: derivat col·lectiu de bova. 
topònim sequiol del (o de) Bovar, a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al riu Molinell a través del sequiol del Barranquet. 
vegeu bova

bassot

[basɔ́t] toll subst. m. Bassa gran d'aigua dolça; bassa gran.

ETIM.: augmentatiu de bassa; d'origen preromà protohispànic, probablement preindoeuropeu (probablement ibèric?) *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, castellà i portugués, en algun dialecte occità i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50).

A Oliva, zona del terme i nom de carrer

diàleg de l'informant

–A la marjal hi ha séquies i llacs denominats bassots.

–Al costat dels quals (bassots) està la sénia des d'on es repartia l'aigua per un sistema de canalitzacions. Jo he anat a regar amb un motoret, abans es feia amb un burret (tracció animal) I més abans... 

PSM

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Elca

[έɫka] subst. f. Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta).

ETIM.: de l'àrab (al) Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de ^cilqa, nom d’una unitat corresponent a ^cilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat, IV s. v. Elca).

Xiricull

[ʧiɾikúʎ] topònim. subst. m. Barranc, que dóna nom a una partida i a un camí del terme d'Oliva. 

ETIM.: incerta (no estudiada). 

El barranc naix en la solana de la muntanya de la Font de l’Om, en el lloc conegut com a Pla del Morter. El barranc comença arreplegant les aigües d’aquesta vessant i, poc a poc, va incorporant les dels barrancs de l’Infern, dels Escudellers i del Petxinet, que li aporten les respectives ondulacions de la muntanya de la Font de l’Om. Rep la confluència del barranc de l’Elca, també procedent de la mateixa muntanya de la Font de l’Om, pel costat nord-est. Finalment, vorejant la cara sud-oest del promontori del Pujalet, s’uneix al riu de Gallinera. 

De la revista Cabdells VII (2009), pàgs. 9-68 

S'hi troba un edifici, característic pel rellotge de sol, ara desafectat i en mal estat: La casa del Rellotge, un antic corral d'albergar el bestiar.

Xiricull (Casa del Rellotge)

canyada

[kaɲá] plur. [kaɲáes] subst. f. 1. Multitud de canyes; vall estreta plantada de canyes.

2. Colp pegat amb una canya.

ex: Li va pegar una canyada i *casi li trau un ull!

cast. cañazo. 

3. Acte de tirar la canya a l'aigua per a pescar .

ex: Una canyadeta… i ja estava pescant! 

ETIM: derivat per canya . Els topònims Canyada corresponen al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’. 

diàleg de l'informant:

Canyades: Partida del terme municipal d'Oliva on antigament hi havía molts canyars. En el seu centre s'hi troba el Camí de les Canyades que va des del Camí de les Bruixes fins a Verge de la Mar. "Les Canyades" ha estat una partida tradicional d'estiueig. 

MAFS

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

catiu

[katíw] captiu subst. m. Caigut sota el poder d'un altre que el priva de la llibertat.

ex: Té un trosset al Catiu.

cast. cautivo. 

ETIM.: del llatí captīvu, -īva, mat. sign. La forma vulgar i ensems la més freqüent en l'antiga literatura és catiu, que representa l'evolució popular del mot llatí. En la llengua literària moderna és dóna preferència a la forma captiu, que és un llatinisme erudit.

topònim: partida i camí d'Oliva.

CMN

Rabdells

[rapdéʎs] topònim "Rabdells, partida [i platja] d'Oliva, també [de l'arrel ribāt], amb sufix "superlatiu islàmic"; o sigui format amb el mateix Ribat el·lah 'el ribat (caserna fortificada) sublim' o simplement amb Ràpita" Coromines (VI, 341b37).

ETIM.: de l'àrab clàssic ribāt (رباط), ‘monestir fortificat a la frontera’ o de l'àrab dialectal andalusí rābiṭa, edifici musulmà, militar o religiós, situat a la frontera o en un lloc apartat.

diàleg dels informants: 

–L'any 2007 es va estrenar una obra en el certamen de marxes mores i cristianes d'Oliva; el compositor volia posar-li Rabdells perquè precisament en la partida del terme va escriure les primeres notes; el problema és que hi havia una fanfara (escrita per Josep Malonda) que ja portava el nom de Rabdells. Li vaig suggerir Rabell, que és el nom de la marxa. I per què Rabell? I què té a vore amb el comentari? Precisament per les definicions de Rabell 1. RABELL m. Antic instrument músic, a manera de violí de tres cordes (Labèrnia-S., Fabra Dicc.); cast. rabel. (V. rabeu). 2. RABELL m. Olivera borda (segons Fabra Dicc. Gen.). És forma incorrecta; cal escriure ravell. (V. ravell). O siga que la marxa mora Rabell fa referència d'una banda a un instrument musical, i d'altra al topònim del poble. Rabell-Ravell és una forma (poc comú) de dir l'ullastre, una espècie d'olivera borda. És possible que Rabdells tinga alguna similitud, que siga una deformació de Rabell-Ravell-Ravanell. (i els plurals) O potser estic totalment desencertat. De qualsevol forma, és una simple suposició a la qual no ha seguit cap investigació... 

–Jo crec més que la paraula ve de la composició Rab-dells. Rab és una paraula árab, el que passa és que no se que vol dir. Llavors caldría investigar més per aquesta descomposició perquè totes les paraules que acaben amb dell solen ser compostes […] per exemple "Capdell". 

–La paraula "tarbiah" prové del verb "rabab" i el sustantiu és "Ar-Rab", que significa propietari, mestre i reformador. Podria tindre algo a veure. El mossàrab també es "musta'rab". 

–Hi has els topònims "Ràbida" i "Ràpita" al Principat.

–[Rabdells] ve recollit al Onomasticon Cataloniae de J. Coromines: partida d'Oliva, arabisme, Consultar article "La Ràpita". VI, p 341 –. 

FXLI, NLL, MLC, MAFS, FMB, JNG

platges i partides dels Gorgs i de Rabdells

gorg

[góɾk] subst. m. Clot en el llit d'un corrent d'aigua, on esta s'entolla o alenteix el seu curs.

ex: Tenia un trosset i una caseta al riuet del Gorg.

cast. hoya, olla.

ETIM.: del llatí vulgar *gŭrgu, alteració del ll. cl. gurges, -ĭtis 'gorg; mar fonda; gorja (gola) humana'.

topònims: riuet del Gorg, platja dels Gorgs, partida dels Gorgs
AM, JC

fadrí

[faðɾí] fadrina (f.) [faðɾína] subst. i adj. 1. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa.

ex: Té vint-i-cinc anys i encara és fadrí.

2. Persona soltera, que no s'ha casat mai.

ex: Per atendre sa mare es va quedar fadrí.

3. Crescut, major, gran.

ex: Què fadrina s'ha fet la teua filla!

4. Topònim i vulgarisme Riuet del Fadrí per Riuet d'Alfaradí.

ETIM.: del llatí fratrīnus, derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin‘ grumet, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. d'origen incert, probablement . (DCVB)

d'un ll. vg. *fratrīnus, dimin. de frater 'germà', aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l'oc. ant. frairin 'pobre, mesquí' i el fr. ant. frarin 'pobre, mendicant. (GDLC)

vedat

[veðát] subst. m. 1. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar-hi.

cast. vedado.

2. Séquia del Vedat topònim Séquia i partida al sud del sud del terme d'Oliva: lloc de pesca regulada.

Séquia del Vedat (foto: Oliva, Història fotogràfica)

3. Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta.

vegeu anar-se'n pel vedat

ETIM.: postverbal del llat. vĕtāre 'impedir', 'prohibir'.

sort

[sɔ̞́ɾt] subst. f. 1. Atzar o cas fortuit al qual es confia o del qual depén la decisió d'alguna cosa. 

ex: Guanyaríem si tinguérem la sort a favor.

2. Fat; destí prefixat, ineludible; lectura o endevinació d'aquest destí per signes exteriors.

ex: Això és la sort. No depén ni de tu ni de mi.

3. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home.

ex: Ric per família? No crec. tot ha *segut qüestió de sort.

4. especialment, atzar feliç, bona sort.

ex: Quina sort! No *mos havíem vist des de fa trenta anys!

cast. suerte.

5. Cadascuna de les porcions en què es divideix un conjunt de coses, segons les classes o qualitats d'aquestes.

cast. lote, suerte, partida.

6. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia.

cast. suerte.

7. Les Sorts topònim Nom de partides de terra, a Oliva passats els Gorgs i abans d'arribar a le séquia del Vedat.

ETIM.: del llat. sŏrte, de sors, sŏrtis, mat. sign.
PSM

covatella

[kovatéa] subst. f. dim. Cova menuda.

topònim: Les Covatelles

ETIM.: del llatí cŏva, var. de cava, ‘buida’ més el sufix -ella (del llat.- ticula 'menuda').

mitjana

[miʤána] subst. f. Terreny inundable vora un riu; arbreda que voreja un riu; terreny poblat d'arbres al qual s'estén l'aigua del riu en temps d'avingudes.

topònim: La Mitjana: antic barranc d'Oliva. (vegeu el comentari de Francesc)

MCGM

font

[fɔ́nt] subst. f. 1. Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.

2. Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d'una o més canals o aixetes per on ix l'aigua.

ETIM.: del llat. fŏnte, mat. sign.

Fonts d'Oliva i del terme:

Font de l'Om

Font del Garrofer

Font de Maria Rosa

Font del Rubiol

Font de Puça

Font del Xiricull

Font de Sant Antoni

Font del Merdero (Al carrer Serrans)

Font d'Isquierdo (o dels Tramussos)

Font del Bon Any (Està situada al Camí/avinguda de la Font d'en Carròs, es diu del bon any, per què mon pare i la meua àvia deien que només eixia o brollava els anys més plujosos.)

Font *Salà (La Font Salà, és una font igual com les altres, el que passa és que al tindre més iode del normal li dona eixe toc de saladet, però és un salat diferent a de la sal de la mar. Ara en l'estiu és quan més naix aigua. / Sofre , té sofre)

Font del Rotovero (De Ròtova. Cal recordar que en un espai molt pròxim, a l'inici d'una pujada que hi ha paral·lela al carrer Eres de Quan, hi havia una font, on molta gent del poble anava a poar i se l'emportava amb marraixes per a beure a casa.... Pel que recorde de menut, sembla que es van fer analítiques en un moment donat i la font va ser closa per higiene.)

PF, PSM, FMB, MCGM, NLL, CMN, AM, JB, MAFS

capavallada

[pacavaʎá] subst f. baixada Capavall; inclinació cap avall; pendent; lloc per on baixa algú o alguna cosa.

topònim: Capavallada de Moll: carrer amb una inclinació molt forta.

cast. bajada, declive.

ETIM.: deriv. de la locució (de) cap avall. Documentat també en Mallorca i en Menorca.

DG

Santa Anneta

subst. f. topònim Nom afectiu del tossal (94 metres sobre el nivell de la mar) a les costeres del qual es troba Oliva i que domina la ciutat. Tossal de Santa Anna. No hi ha informació del nom anterior a la reconquesta cristiana. Dedicat a Santa Anna, esposat de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria. Castell de Santa Anna. Al cim del tossal hi ha una construcció militar renaixentista (s. XVI) construïda per combatre els atacs dels pirates barbarescos.  Ermita de Santa Anna: Ermita dedicada a la santa, en ruïna. Eres de Santa Anna: Eres de batre que han desaparegut i que li han donat nom a una escola edificada a la seua superfície.

Als textos que parlen d'ella hi troben variacions de grafia: Santana, Sant'Ana, Santa Ana i Santa Anna (forma normativa). També és coneguda com la *montanyeta.
MAFS

Santa Anna (foto: Oliva, història fotogràfica)

gola

[góla] subst. f. 1. Part anterior del coll; espai comprés entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.

Ex.: M'he alçar *en mal de gola.

cast. garganta.

2. Obertura i passatge d'entrada.

Ex.: Va parar la barca a la gola del port.

cast. boca, embocadura.

3. Extremitat d'una séquia mare que desemboca a la mar. Séquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda. Topònim d'Oliva: La Goleta: desembocadura de la Séquia Mare a la mar al punt ho ara hi ha el port esportiu d'Oliva.

4. Apetit desordenat de menjar i beure.

vegeu fer goleta

cast. gula
ETIM.: del llat. gŭla, mat. sign. 

AL, JC, CPG, MCGM, SA

canyada

[kaɲá] subst. f. 1. Multitud de canyes. Vall estreta plantada de canyes.

2. Colp pegat amb una canya.

Ex.: Li va arrear una *canyà que el va tombar a terra.

cast. cañazo.

3. col·loquial Un pagament excessiu.

Ex.: No torne a eixe bar. M'han pegat una *canyà que m'han deixat tremolant!

4. nom de lloc: camí de les canyades [kamíleskaɲáes] (entre Oliva i la platja).

ETIM.: derivat per canya, del ll. canna més el sufix -ada que expressa conjunt. Els topònims Canyada solen correspndre al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’ o a 'vía para los ganados' DRAE.