Plat de les ànimes

Plat d'embotits crus i formatges que traem quan no ens hem quedat prou assaciats després de dinar o sopar. 
Ací  –a Oliva– ho he sentit però més entre gent de Pego. 
MCGM

Fer de dissabte

loc. verbal Netejar de tota la casa 

Abans estava prou generalitzat el repartiment de les faenes domèstiques cada dia de la setmana: dilluns, bugada; dimarts, planxa... 

MCGM

‎Ser de la mateixa corda

loc. verbal Compartir les mateixes idees. 
MCGM

No tenir temps ni de rascar-se

loc. verbal hipèrbole Estar ocupat excessivament.

MCGM

‎Més val arribar a l'hora…

‎Més val arribar a l'hora que córrer tot el dia.
Ho diem quan som oportuns i estem just al moment en què comencen a dinar.. i ens conviden.
MCGM

En este món…

En este món uns pasten i altres van al forn. 
El treball el fan uns i uns altres en trauen els beneficis. 
MCGM

afonar (1)

[afonáɾ] enfonsar 1. v. tr. Fer anar al fons.
ex: Mirava com s'afonaven les pedres *en la séquia.
cast. hundir.
2. pron.. Anar-se'n al fons.
ex: La barca es va afonar sense més.
cast. hundirse.
3. Fer penetrar profundament (una cosa) dins d'una altra.
ex: Li va afonar la faca en la panxa.
4. Fer descendir (una cosa) al nivell del sòl o de la superfície sobre la qual descansa.
ex: El mur s'afona massa apressa; d'ací un any ja no es vorà.
ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre, mat. sign. o de fons.

afonar (2)

[afonáɾ] esfondrar 1. v. tr. i pron. Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments. 

ex: S'ha afonat una casa a la carretera! 

cast. derruirse, derrumbarse, hundirse. 

2.  tr. i pron. Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix. 

ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí. 

3. fig. Arruïnar, destruir, abatre. 

ex: Van afonar l'empresa de son pare. 

cast. arruinar. 

4. fig. Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc. 

 ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica. 

ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre, mat. sign. o de fons.