[afonáɾ] esfondrar 1. v. tr. i pron. Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments.
ex: S'ha afonat una casa a la carretera!
cast. derruirse, derrumbarse, hundirse.
2. tr. i pron. Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix.
ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí.
3. fig. Arruïnar, destruir, abatre.
ex: Van afonar l'empresa de son pare.
cast. arruinar.
4. fig. Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc.
ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica.
ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre, mat. sign. o de fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada