Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA F. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA F. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de setembre del 2017

fotracada

[fotɾakáða] > [fotɾaká] futral subst. f. Molt, gran quantitat. 
ex. Es va fer *en una fotracada de camps de l'herència de sa tia.
cast. mogollón
ETIM.: derivat de fotre (del llatí fŭtŭere, 'copular') que sol servir per a expressar amb energia grossera qualsevol sentiment –positiu o negatiu–, i de sufix -acada, que sol expressar intensitat o quantitat, en este cas.

dilluns, 24 de febrer del 2014

*fanguero

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang.
ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero.
cast. barrizal
ETIM.: del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influència romànica.

divendres, 16 d’agost del 2013

Fer obra

loc. verbal (també fer obres) Fer tasques de construcció menors; fer reformes.
ex. No passes per sa casa, que estan fent obres.
vegeu obra, obrar, obrer, anar a l'obra

divendres, 9 d’agost del 2013

Fava: puja i calla

xurro va, cavall fort joc Dos capitans fan peus per escollir els membres del seu equip i per a vore quins paguen i quins boten.
Els que paren es posen en filera i formen el burro –de plantó però amb el cos inclinat, tots units entre sí, amb les cames separades amb el cap entre les cames del company de davant per tal d'aguantar el pes dels que boten.
El primer dels que paguen es col·loca recolzat a una paret, i fa de coixí (dret i tocant la paret); sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada, i que s’agarra de les cuixes del primer. 
Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així la resta del grup. 
Fava, puja i calla
Els de l'altre equip els salten per damunt i s'hi posen a cavall.
Abans de saltar longitudinalment el burro, cada u diu com a avís la fórmula:
Fava: puja i calla
Favó: puja a l'escaló
Fava que *s'escagatxa, 
no val res..(no vale nada)
I corre per tal d'impulsar-se; i bota com més avant millor.
Després de saltar tots, l’últim d’ells diu la fórmula Fava: puja i calla a vista de qui fa de coixí alhora que, amb una mà, se n’assenyala l’altra (fava) o el colze (puja) o el muscle (calla). 
Si l'últim que està ajupit ho endevina (i ho diu en veu alta), els que acaben de botar paguen. Si no ho encerta, estos tornen a saltar.
Si un saltador toca terra o cau a terra després del salt, es mou damunt o s’enganxa del burro per no caure, els equips canvien de lloc.
Si el burro es plega i perd la posició per no poder aguantar el pes dels que salten, l'equip que para perd i es reinicien els salts.
A Oliva la fórmula a poc a poc va anar fent-se 'a la castellana' (Xurro va! a l'hora de saltar i Xurro, media manga, mangotero! *andivina-me-la, salero! en acabant), tot i que en algunes colles se seguia fent en valencià.
PSM

divendres, 26 de juliol del 2013

fulleraca

fulleraca
[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.
cast. hojarasca.
ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.
2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant. 
ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!
ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca
diàleg de l'informant
Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.
JB

dijous, 18 de juliol del 2013

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 
cast. hatería, aprisco, redil. 
ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 
A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Fer bous

loc. verbal Referit als infants, jugar  sense control, tenint burrereta; en general, fer molt de desordre i desori.
Fa referència a la situació de desordre i d'avalotament observable als actes de bous al carrer.
MCGM

dijous, 27 de juny del 2013

*farnir

[faɾníɾ] fornir v. tr. Proveir d'allò que cal o convé tenir. 
ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts. 
cast. proveer, abastecer. 
ETIM.: del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB). 
ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC).
El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir, per tal de marcar l'excés.
MCGM

divendres, 21 de juny del 2013

fora

[fɔ̞́ɾa] adv1. A la part exterior. 
ex. Quan fa calor, dormim fora. 
cast. fuera
2.  amb la prep de 
a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt. 
ex. Jo faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses. 
b. Equivalent a no caldre, no haver de.
ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres. 
ETIM.: del llatí fŏras, mat. sign.
LLN

dissabte, 12 de gener del 2013

Fer la caradeta

[féɾ la kaɾaéta] loc. verbal Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència.
diàleg de l'informant: 
Encara que les que queden baix han estat mal recoltes (sense peçó, per exemple). 
JM

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Fer mirada

[féɾ miɾá] loc. verbal Patir un defecte de la vista, ser estrabic.
ex: Seria ben guapet si no fóra perquè fa mirada.

dimarts, 17 de juliol del 2012

florit

florit (font: Elena Martín)
[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.
ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.
cast. moho.
2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 
ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 
cast. mohoso, enmohecido.
ETIM: derivat del participi de passat de florir.
vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 
ex: Els cirerers han florit massa prompte.
2. intr. Aparéixer les flors. 
ex: Ja florix la primavera.
3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.
ex: Estic content. El negoci ha florit.
cast: florecer 
4. pron. Cobrir-se de floridura.
ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.
cast. enmohecerse
5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.
ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.
cast. enmohecer
ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēremat. sign. 

divendres, 8 de juny del 2012

Fer-se *uelo

loc. verbal Envellir.
ex: Mon pare s'ha fet *uelo a la carrera.
vegeu *uelo

dimecres, 6 de juny del 2012

Fer ulls de mújol

loc. verbal Fer uns ulls ben oberts; fer o tindre ulls inexpressius.
ex: Em mirava sense dir res: *fea ulls de mújol!
vegeu mújol

dissabte, 26 de maig del 2012

florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.
ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?
ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu , per relació metafòrica afectiva.
El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

dijous, 24 de maig del 2012

fogó

[foɣó] subst. m. Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal.
ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs?
ETIM: de fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'.
CMN, GB

dissabte, 19 de maig del 2012

Fer-se estopa

loc. verbal Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir.
ex: Mira, no me la puc menjar! Esta carn es fa estopa en la boca!
vegeu estopenc

dissabte, 5 de maig del 2012

Fer magueto

loc. verbal  Deixar d'assistir a escola furtivament.
ex: Varen fer magueto i se'n varen anar a Gandia.
cast. hacer novillos, hacer pellas
ETIM: desconeguda, tot i que curiosament en cast. magüeto és sinònim de novillo (vedell). Per consonància i per associació amb amagar-se també se sol dir *amagueto.
vegeu fer fotja

Fer fotja

loc. verbal Fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament.
ex: Els xiquets han fet fotja i el mestre els ha castigat.
cast. hacer novillos
ETIM: probablement format per regressió damunt fugina tot interpretant este mot com a diminutiu del nom d'ocell fotja.
vegeu fer magueto