dijous, 30 de juny del 2011

saorra

[saóra] subst. f. sorra Mescla d'àrids (arena gruixuda i graveta sense garbellar), totalment o parcialment matxucats.
cast. zahorra
ETIM.: del llatí saburra, ‘arena’.
En cast. zahorra.(Del lat. saburra). 1. f. Mar. Lastre de una embarcación. (DRAE)
diàleg dels informants
– "Sorra" no l'he oïda mai a Oliva per nomenar l'arena, en canvi en la construcció sempre he sentit "sahorra". Un camió de sahorra.
– Sahorra, em referència a la "grava" "pedra de cantera preparada" més grossa que posen per a drenar qualsevol clot que calga. Ara bé, sorra és una paraula molt bonica.
MCGM, VMV

*llamar

[ʎamáɾ] v. intr. atraure 1. atraure per magnetisme, produir l’efecte d’atracció que té l’imant sobre els metalls.
Ex.: L'imant *llama les agulles.
cast. atraer
2. Abellir.
Ex.: Em *llama menjar-me un pastisset.
cast. apetecer
3. Cridar l'atenció.
Ex.: Em va *llamar aquell titular.
cast. llamar la atención
ETIM.: del cast. llamar procedent del llat. clāmāre, inf. pres. actiu de clamō 'cridar'.

*xixquera

[ʃiʃkéɾa] adv. *sisquera Usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera.
1. almenys, tan sols.
Ex.: *Xixquera hauria pogut cridar.
2. Ni tan sols.
Ex.: No la va mirar ni *xixquera una volta.
3. Tant de bo.
Ex. *Xixquera que demà no ploga i pugam anar a la platja.
cast. ojalá
ETIM. probablement del cast. siquiera.
hipòtesi: o de l'arag. si se quera.
Documentat a Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
LLN

estufit

[astufít] subst m. 1. Acte d'estufir.
Ex.: De tant de riure amb la boca plena, li va eixir un estufit.
cast. rociada, espurriada.
2. Esternut.
Ex.: Estava tan constipat que des del carrer es sentien els estufits.
cast. estornudo.
3. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig, en particular del gat.
Ex.: Va pegar un estufit i va tancar la porta.
cast. bufido.
4. Respost aspre i en to de renya.
Ex.: Quan li vaig preguntar per sa mare, em va pegar un estufit.
cast. tarascada, achuchón.
ETIM.: vegeu estufir i estufar

estufir

[astufíɾ] v. tr. 1. Llançar per la boca una glopada de líquid.
cast. rociar, espurriar.
2. Fer o reproduir el so de defensa del gat.
ETIM.: de estufar, amb canvi del tipus de conjugacíó.